2024 pren-te temps

Els anys no són més bons o més orcs els uns que els altres. Els anys són sempre anys d’amor, d’afable convivència de persones, de famílies, de sentiments i de treball. El poeta VicentEstellés va escriure: “Totsels temps són el mateix temps / perquè només hi ha un temps / i és temps d’amor i de treball, / de contribuir, entre tothom, / i cadascú en allò que faça, / per a l’establiment d’un ordre, / la construcció d’un edifici, / allò que admirarem, feliços”.

Pren-te temps és un dels distintius que regeixen l’educació en el lleure. Recollírem el lema de la Fundació Pere Tarrés, del MCECC i de la FEMN. L’editorial Claret, l’any 2008, publicà els fruits dels joves “que s’han pres el temps” per reflexionar amb si mateixos, amb els companys d’equip, amb els adolescents i amb els infants, sobre la natura, l’acollida, les vacances, el cant, la pregària.

Pren-te temps, Ramon, és la promesa que em faig en obrir l’agenda del 2024. Les campanades m’assenyalen el camí a seguir. Em fa feliç compartir-lo amb les persones que estimo que sou nombroses.

Primera campanada. M’entossudiré buscant les coses senzilles, les més humils, com feia la meva Confident que cantava “la seva petitesa”. Per què he de viure la vida des de les grandeses, si és en les coses quotidianes on descobriré un món infinit a l’abast de la mirada, de les meves mans i del cor?

Segona campanada. Vull ser mereixedor de les tarteres que pugui trobar per guanyar el cim del Comapedrosa de la vida. No poso el cap sota l’ala. No té cap sentit negar que la vida és sofriment i obstacles a primer cop d’ull insuperables. Les penes i els dols van amb el camí de la vida. Però res pot frenar la meva ascensió devers la llibertat. Res ni ningú em pot arrabassar la felicitat de caminar. Tot el contrari, les contrarietats em motiven més per ascendir fins al cim. Les llàgrimes no seran mai de desesperació. Seran sempre llàgrimes d’amor.

Tercera campanada. Crec en els joves. Poso en ells la confiança. Són el nostre relleu. Ens hem de posar al seu costat. Oferim-los models d’estabilitat i de coherència. Vull trobar temps per conversar amb els joves en profunditat, en empatia, sobre el veritable sentit de la vida.

Quarta campanada. El món està ple de bones persones. Els mitjans de comunicació ens autoflagel·len contant-nos desgràcia sobre desgràcia. Les plorem. Quedem-nos admirant la solidaritat de tantes associacions. M’emmirallo en la generositat de les famílies que fan que AINA, amb el centenar de joves que des del voluntariat regalen els dies de festa i les vacances als infants, compleixi la sevamissió educativa, lúdica i social. No hi ha remei més bo per a l’autoestima que servir a qui ens necessita sense cap més altra motivació que el bon cor.

Cinquena campanada. Practicar la xafarderia. La curiositat m’ha estat, des de nen a Bellcaire, un valor que ha anat sempre amb mi. Alsmeus 84 anys continuo essent un xafarder. M’agrada preguntar. Ahir vaig saber que són les “pedres enjovades”. Dic a la mainada: pregunteu, busqueu, compreneu. La bona xafarderia no s’esborra amb els anys i et fa més humà.

Sisena campanada. Fer silenci. Estimo Meritxell i estimo la muntanya perquè em regalen el silenci. Em permet “parler avec ton coeur”. Enmig de la contaminació de sorolls, el silenci esdevé indispensable. El silenci és salut!

Setena campanada. Contar llegendes que adapto al món d’avui és el meu millor moment de les colònies i de l’esplai. Les històries vertaderes o senzillament imaginàries sónfonamentalsper afavorir la vitalitat de les comunitats. Jesús parlava en paràboles per fer passar la Bona Nova.

Vuitena campanada. Gaudir de la música. AINA ha editat en el Nadal Jove el segon CD de les cançons que més agraden a la mainada i als familiars. Les cançons agermanen, donen alegria, sembren valors.

Novena campanada. Em plau repetir les coses. Diuen que em faig pesat. Amb la repetició afavoreixo l’aprenentatge i també les relacions. “Car nos prisesde parole repetitives enrichissent l’expression de nos émotions” , escriu Derville.

Desena campanada. El bon humor que comença amb riure’s d’un mateix. Cultivem el sentit de l’humor.

Onzena campanada. Ser coherent. Des de jove que sento dir: “Prediquen, però no practiquen el que diuen”. Els monitors em tiren en cara la falta de coherència dins l’Església. El Papa, en la felicitació de Nadal de fa tres anys, demanava la coherència als cardenals i als bisbes reunits al Vaticà per felicitar les festes nadalenques.

Dotzena campanada. Cultivar els amics. “Ai d’aquell que va sol” deia Ciceró fa més de dos mil anys. Virtus Unita Fortior, junts anirem més a poc a poc, però farem el Comapedrosa.