L'esquí de fons, el plaer més excel·lent

El contacte de la mainada amb la natura i el medi ambient té una importància cabdal. Per això AINA té dins el seu ADN l’excursionisme a l’estiu i l’esquí de fons a l’hivern.

L’excursionisme no és fer excursions. És aprendre a escoltar el cant dels ocells, a distingir les fulles dels arbres, a saber orientar-se a la muntanya, a anar a buscar aigua amb la cantimplora per compartir amb els companys, a fer un bivac al bosc i un llarg etcètera. L’excursionisme és conversar amb les muntanyes andorranes que tenen tanta cosa a dir a tots i a totes, i més a la gent jove.

El comú de Canillo escriu: “Canillo, una de les parròquies altes d’Andorra, és una destinació de muntanya de qualitat i tranquil·litat. Les valls de Canillo, un entorn preservat i uns paratges de gran bellesa que conviden a gaudir de les millors experiències actives en la natura”.

L’esquí de fons, ens ho deia Claudi Benet, en l’inici dels cursets d’AINA, el gener de 1983, “és l’esport més complet, com la natació”. Els cursets d’esquí de fons es troben molt lluny de la competitivitat. Claudi Benet completava: “Un dels objectius dels fondistes és la convivència”. Els ainistes descobreixen aquells paisatges verds de l’estiu abillats amb un brillant mantell blanc que ens transfigura com si fos un nou Tabor. Els barrufets fondistes acaricien la neu més blanca que, després de lliscar-hi suaument per sobre, es converteix, sense descalçar-se els esquís, en un espai per a jocs que desperten la imaginació. La neu preciosa de l’esquí de fons posa el plaer més excel·lent a l’abast de totes les famílies. Els amics Eclaireurs de la Bretanya francesa acollits a AINA, que es guanyaven les setmanes blanques venent creps i llenya a la plaça de Plouay, practicaven mitja setmana l’esquí alpí perquè el pressupost no els donava per a més. L’altra mitja setmana la dedicaven a lliscar amb els esquís de fons a la Vall d’Incles. AINA té la sort de comptar amb la solidaritat dels amics de l’esport de l’esquí nòrdic. Gràcies a ells, la mainada té el calçat, els esquís i els pals gratuïtament. Una vegada han rebut el diploma del curset poden disposar gratuïtament del material per practicar-lo amb la família.

La Noèlia em demana si l’Ishan pot inscriure’s a l’esquí de fons d’AINA. L’esquí de fons d’AINA en format residencial –de dissabte fins diumenge tarda– és un model senzill i ensems profund d’interacció amb els iguals, de referència en contextos d’activitats de natura, d’esport, de cants, de solidaritat. Els educadors socials ens orienten per allunyar-nos de la competitivitat i acostar-nos a l’altre, que és sempre una font d’enriquiment i de goig personal.

La convivència en el lleure és una vida rica en experiències vitals. Els monitors i les monitores són conscients de les desigualtats en la societat que vivim i fan molta atenció perquè les discriminacions no entrin dins de la nostra casa, sigui en l’equip de monitors, sigui en la convivència dels infants. Valorem la diversitat. Aquesta és un tresor quan la vivim des de l’estima.

Les regles de joc dels cursets d’esquí de fons són lliscar per les dues traces, la de la igualtat i la de la diversitat. Sols d’aquesta manera arribarem fins al fons de la Vall d’Incles, cantada per mossèn Cinto Verdaguer: “Les Valls d’Incles són més plenes / d’harmonies, de somnis i misteris / als raigs que hi deixa caure l’hemisferi / a la serena de qui cova el món”.

Llisco dolçament per la Vall. Deixo que la bellesa ompli tot el meu ésser. Sobre el sender / de la vall em besa l’airet. / Tot són dreceres. / Els camins i les ales són meves. / La neu és blanca... La veu que jo enyorava / ara és cristall que vibra. / Jo visc tot amarat / de la fermesa del Juclar”.

Els fondistes, a una veu des de la diversitat, canten el bon dia: “Blanc és el color de la neu a dalt del cim / al matí quan surt el sol. / Al matí quan surt el sol. / És el moment millor de tots. / Tots aquests colors m’agraden a mi / si tu ets amb mi, / si tu ets amb mi”.