La pedra preciosa de l'esquí de fons

El Pol i l’Ian van a la mateixa classe. Són molt amics. Diuen que un no sap anar sense l’altre. I això que de caràcter són diferents com la nit del dia. El Pol és un apassionat de l’esquí alpí. La velocitat és la seva droga. Presumeix davant dels companys de córrer a totes les curses on pot sumar pòdiums. L’Ivan és un enamorat de l’esquí de fons. Calçar-se els esquís per pujar als Planells de Mereig on ha acampat durant l’estiu amb els campaments Tamarros, el transfigura. Aquella verdor de l’estiu al recer del Casamanya per una banda i per l’altra, el Santuari de Meritxell, ara, durant els mesos d’hivern, és el millor circuit d’esquí de fons de les Valls d’Andorra. El Pepito de cal Jep, que va néixer a Mereig, no es cansa de recordar-nos-ho.

L’Ian és un noi contemplatiu. El seu mantra preferit és el consell de la seva padrina de casa: “Les coses més quotidianes que poblen la vida ens donen la capacitat de meravellar-nos”. Sentir els ocells delbosc, observar com el vent suau acaricia les fulles perennes revestides de neu que anuncien més nevades –l’escolà revestit espera el capellà, diuen a Soldeu– el cel blau més lluminós gràcies a la blancor de la neu... i tot això passejant amb els amics per la vall “entre terra i cel suspesa” cantada per mossèn Cinto Verdaguer, no es pot explicar en paraules. La felicitat ens ve sempre des de la mirada. Mossèn Ramon recorda que ja ho va dir Jesús: “Gràcies, Pare del cel, que heu revelat la bellesa del vostre Regne als humils i senzills i l’heu amagat als creguts”.

És el moment de la recreació de les classes del divendres al matí. L’Ian comenta al seu amic Pol que s’ha inscrit al 41 curset d’esquí de fons d’AINA. L’encoratja que s’hi apunti també. El Pol somriu irònicament: “Quin avorriment. Sé que la convivència a AINA és meravellosa: cants, jocs, vetllada, compartir taula..., però el que a mi m’agrada és la velocitat i competir, fer pòdiums”. L’Ian insisteix: “ L’alegria de viure es troba en la capacitat de meravellar-se. Tu t’ho perds!”.

Dissabte a la tarda a AINA comença el curset. Sorpresa! El Pol s’ho ha repensat. Fa cua per recollir els esquís i el calçat de fons que distribueixen els monitors i les monitores. L’Ian no s’ho creu. Li dona les gràcies per haver-s’hi apuntat. Li pregunta: Qui t’ha fet canviar de pensament?

És un secret, li diu el Pol. Aquesta nit he somiat que a la font dels Ferrossins, a prop de la borda de l’Esclopet, hi ha una persona que dona una pedra preciosa al primer que hi arribi. Vull guanyar-me aquesta pedra preciosa.

L’Ian li fa una abraçada. L’important és la teva participació. Com més serem, més bé ens ho passarem. Quan encara els 32 companys es calcen els esquís a l’entrada de la vall, el Pol ja enfila camí endins seguint les traces de la bona colla de fondistes que Incles acull cada dia d’hivern. Arriba a la font dels Ferrossins. Saluda al bon home que té cura de posar ordre entre raquetistes, fondistes i esquiadors de randonnée.

–Bona tarda. Em doneu la pedra preciosa?

L’home cerca dins de la seva motxilla. Treu una pedra més grossa que la mà del Pol. Fa uns dies que la trobà al sender que va del bosc d’Incles al llac del Siscaró. El Pol l’agafa gelosament. L’amaga en una gorra d’esquí perquè ningú li prengui. I la guarda dins lamotxilla.

Després de sopar els companys fan una vetllada a la sala dels Pariatges. El Pol demana als monitors d’anar a l’habitació perquè es troba molt cansat. Vol contemplar la pedra preciosa. No s’ho creu, la pedra és un diamant. Tal vegada el més valuós diamant del món. L’alegria no el deixa dormir. Dona voltes i més voltes a la llitera. Podria comprar els esquís de carrera per pujar a tots els pòdiums. Podria ajudar, com ha dit mossèn Ramon, a la missa de la Infància Missionera, els prop dequatre milionsde nens i de nenes de 120 païsosque es beneficien de la generositat dels missioners i els cooperants. Entre ells,la Maria a Burkina, el Guillem a Ghana, la Lea a l’India i la Carla a Bolívia, tots ells amb lligams a AINA.

Diumenge al matí. El Pol es calça els esquís de fons i, novament, enfila camí d’Incles endins. En arribar a la font dels Ferrossins, diu bon dia al guarda de la vall, es treu la pedra de diamant de la gorra de la motxilla i la lliura a la bona persona que generosament la hi regalà. Li diu:

–Gràcies, senyor. Però el quevull és el diamant que té vostè i que el fa desprendre’s generosament del tresor per ajudar-me a mi.

Li respon el guarda: –Vols el tresor més valuós d’aquesta vall? Segueix les traces dels monitors i de les monitores de fons d’AINA, que són l’estimació des de la gratuïtat i la generositat de regalar temps als infants.

El Pol li promet: –Ho faré amb el meu amic Ian i els companys de classe.

–Si ho fas, t’hauràs guanyat la millor esquiada per la Vall de la Vida –li somriu el guarda tot acaronant l’aigua fresca de la font dels Ferrossins.