29 de febrer, un dia més

El mes de febrer ens fa un bon regal, un dia més al calendari. El 2024 és any bixest. En diuen any de traspàs. Enguany, tenim un any de 366 dies. Un regal d’un dia més és el millor que podem rebre si l’omplim de vida. Trec la pols de la meva agenda.

1 de febrer de 1954. La veu de l’Abbé Pierre i el seu crit d’insurrection de la bonté arribaren a tots els pobles de la França gràcies a les ones de la ràdio. Després de 70 anys, cada 1 de febrer, la revolta de la bondat ressona al meu cor. La sala museu del Santuari de la Mare de Déu de Meritxell exposa una preciosa pintura fotogràfica de l’Abbé Pierre, donada pel canillenc Pep Babot. El llibre 365 méditations. Paroles de Vie de l’Abbé Pierre (editorial Presses de la Renaissance) es troba a la biblioteca del Cau Mossèn d’AINA, regalat per Bertrand Petit, cuiner durant les setmanes blanques dels Eclaireurs de França, hostatjats a l’alberg canillenc. Rellegeixo la seva dedicatòria, que goso traduir: “Fa 50 anys un llarg crit de dolor trasbalsà la França que sorgia de la ineptitud de tots els francesos que feia rum-rum en la seva actitud egoista d’una felicitat tranquil·la. Qui feu sentir aquest crit de dolor, de revolta? Un capellà, l’Abbé Pierre. I què cridava? Allò que una ànima gran no pot callar: el desemparament, les desgràcies dels éssers humans, els nostres semblants. Un crit de revolta? Sí! Però també un immens crit d’amor. Aquest crit s’ha sentit a tot el món i des de fa 50 anys, sense afluixar, l’Abbé Pierre crida a la solidaritat, a l’ajuda, a l’amor. Gràcies, Abbé Pierre.” (Bertrand Petit)

L’Abbé Pierre feu una conferència a la sala d’actes del Consell General de sobre la caserna dels bombers del Fener. La senyora Elidà Amigó, historiadora, escriptora i professora al col·legi Sant Ermengol, el convidà a contar als andorrans la seva obra social. Avui, en diuen “la pràctica de l’economia circular”. Vaig escriure a la meva agenda d’aquell vespre del testimoniatge solidari de l’Abbé Pierre:

–El meu braç dret en tot el que he fet fou Georges. S’anava a suïcidar. I jo li vaig dir 70 anys: “Et necessito.”

–L’espurna que encengué la insurrecció de la bondat fou la mort de fred en un carrer de París d’una dona desnonada aquell mes de febrer. Tenim un mes de febrer amb 29 dies. El nostre anhel és que sorgeixin noves figures inspirades en l’evangeli de Jesús o en la pròpia consciència que provoqui una embranzida de generositat comparable a la que sorgí, fa 70 anys, aquest primer dia de febrer i que tothom recorda.

2 de febrer, festa de la Purificació de Maria i presentació del nen Jesús al Temple. Felicito amb llarga abraçada durant la missa als peus de la Mare de Déu de Meritxell la meva mama Pura. També totes les Purificacions i totes les Candelàries o Candela. El vell Simeó i la padrina Anna de vuitanta-quatre anys reconegueren en aquell nadó als braços de la seva mare Maria el Salvador esperat. Simeó prengué en braços el Nen i exclamà: “Ja em puc morir. Els meus ulls han vist el Salvador; Llum que es revela a les nacions.”

Felicitats a tota la família de FEDA i a tots els electricistes. I entre crep i crep la gent gran reivindiquem, com el vell Simeó: la saviesa, el seny, l’estimació i el respecte envers la gent gran, que som una biblioteca de coneixement que mostra la llum per indicar el camí a seguir. Diuen a l’Àfrica que quan mor una persona gran es crema una biblioteca. Una biblioteca vol dir coneixements. La gent gran no fem nosa, no ens mereixem l’abandonament i l’oblit, i encara hem de servir perquè ens utilitzin per guanyar vots que després queden en un no-res. La gent gran som llum perquè bastim ponts amb un cor reconciliat, capaç d’obrir-se i de donar amor, un cor amarat de tendresa que és font de comunió entre les persones i comprensió entre els pobles.

11 de febrer de 1970, festa de la primera aparició de la Mare de Déu a la Bernadette de Lourdes. Participo a l’alberg Pax Christi de Lourdes a una trobada de Santuaris i de Turisme Religiós d’Europa. Treballem sobre la Jeunesse ouvriere chrétienne. Ens comprometem a formar joves líders que estiguin atents al diàleg proper de la realitat del món juvenil manifestada el Maig del 68. En sortim amb el compromís d’un pelegrinatge coordinat pel moviment Pax Christi que sortiria de la catedral de Notre Dame de París a peu fins a la catedral de Notre Dame de Chartres –110 quilòmetres–.

Gràcies, febrer, pel regal del dia 29. L’omplirem de felices vivències.