La llum de Massabielle ens transfigura

Pelegrinava cada any durant quatre dies de les vacances de Tots Sants al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes. M’allotjava a l’alberg de Pax Christi. La finestra de l’habitació donava davant per davant de la Grotte de Massabielle, on la Bernadette va veure, el dia 11 de febrer de 1858, l’aparició de la Mare de Déu. M’emociona contemplar la multitud de pelegrins, molts amb problemes de salut, resant davant la santa cova, trona de la sagrada imatge de la Mare de Déu tal com la Bernadette va descriure-la i ho va contar al mossèn del poble de Lourdes: “A la Grotte de Massabielle se m’ha aparegut la senyora vestida de blanc amb un mantell blau, una rosa als peus i il·luminada tota ella per una llum radiant. M’ha dit que el dia onze de cada mes vagi a la cova”. La darrera aparició fou l’onze d’octubre de 1858.

El mossèn de Lourdes no se la creu. Per treure-se-la de sobre li demana que, a la propera aparició, pregunti a la senyora com es diu. La Bernadette ho pregunta i la senyora li diu: “Jo soc la Immaculada Concepció”. La Mare de Déu, com ho cantem a l’Ave, ve a confirmar el dogma de la Immaculada Concepció proclamat pel papa Pius IX: “És la Immaculada que a confirmar ve / la formosa paraula de Pius novè. Ave Maria”. La resposta sorprèn el mossèn que va començar a creure en les aparicions. El 18 de gener de 1862 l’Església reconeix oficialment com autèntiques les aparicions de la Mare de Déu de Lourdes a la Bernadette. La Llum de Massabielle ens transfigura a tots.

Jean-Jacques, responsable de l’alberg Pax Christi, diu que encara que la Mare de Déu no s’hagués aparegut a la Bernadette, ara sí que s’apareix cada dia en els milers de pelegrins de tot el món que li venen a pregar. Ens talla la conversa un hoste de Pax Christi que va en cadira de rodes. Ve de banyar-se a la piscina de la cova de Massabielle. Li pregunto si ha demanat a la Mare de Déu el miracle de la guarició.

Em mira fixament als ulls. Em somriu: “Sí, he demanat a la Mare de Déu de Lourdes que em deixi com estic. L’important és que m’ha donat una energia espiritual que em fa feliç de viure malgrat totes les limitacions del món que pateixo”.

Li faig una abraçada d’agraïment acompanyada d’unafectuós “Gràcies per la Llum que m’has donat i em transfigura”.

Havia de demanar cita. No hi fa res. Truco a la porta de la sala d’acollida. Demano per parlar amb el chapelain du sanctuaire Notre-Dame de Lourdes, Monseigneur André Dupuy.En surto il·luminat. Segueixo el seu consell: “Ves a acariciar la roca de la Grotte de la Mare de Déu. Et serà llum per al teu discerniment en les cruïlles de la vida, per a la fraternitat, per a la coherència entre el dir i el fer, aprendràs de les misèries de la nostra societat i et serà una injecció de fortalesa per a la teva conversió personal. La Llum de la Grotte no esborra màgicament les angoixes ni les desemparances, però t’ajuda a compartir-les amb el Senyor”. M’agraeix la visita amb el regal del darrer llibre que ha escrit Grainsde Massabielle, nouvelles méditations(OnTau), que em dedica. “A mossèn Ramon, dans la joie d’une Bonne Nouvelle annoncée sous le regard de Marie. +A. Dupuy”.

Pel fet que els malalts hagin triat el Santuari de la Mare de Déu Lourdes per als pelegrinatges, l’Església ha instituït l’onze de febrer com a Jornada Mundial del Malalt. El papa Francesc envia el missatge per celebrar la Festa. El lema: “No és bo que l’home estigui sol”. Cuidar els malalts tenint cura de les relacions. El papa es queixa que fins i toten els països que gaudeixen de pau i de més recursos, els temors de la vellesa i de la malaltia sovint es viuen en la solitud i, de vegades, fins i tot en l’abandonament. “Aquesta trista realitat és sobretot conseqüència de la cultura de l’individualisme, queexalta el rendiment costi el que costi i cultiva el mite de l’eficiència, i esdevenim indiferents i fins i tot despietats quan la gent ja no té la força necessària per a seguir el ritme” (papa Francesc).

Visito a l’Hospital de N. S. de Meritxell una persona gran de Canillo. M’explica que hi ha una infermera d’una gran vàlua. Li pregunto quins valors li veu. Em diu: “Cada matí m’ajuda a posar-me la camisa i em fa una carícia”. El papa Francesc acaba el seu missatge com el meu amic canillenc de l’Hospital: “Els malalts, els fràgils, són el cor de l’Església i també han de ser el centre de les nostres atencions humanes i de la nostra pastoral”.

Per molts anys, infermeres i personal del món de la salut. Per molts anys a totes les Lourdes, començant per la llevadora de l’Hospital, amiga de Ransol. Us recordarem amb estimació a la missa a la qual ens ha convidat el Consiliari de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, mossèn Ignasi, el dia 11 de febrer.