Mans Unides uneixen els cors

La mà és un instrument d’una perfecció inigualable. Raimon canta: “De l’home mira sempre les mans”. Amb una encaixada de mans refermem la nostra amistat. Amb les mans ens acaronem per sentir l’estimació que ens professem. Agafem tendrament les mans de la persona en dificultat i li passem la nostra tendresa i energia. La padrina de bateig imposa la mà al fillol o a la fillola durant la celebració i li promet la protecció. Resa el mossèn: “Que la padrina que t’imposa la mà com feia Jesús als infants en senyal de protecció, que ella et protegeixi sempre perquè el mal no embruti la teva ànima cristiana”.

La padrina Teresa a Bellcaire em deia: “Donar la mà no es nega mai a ningú, encara que l’altre la tingui bruta”. La bona padrina sabia que la febre de l’egoisme ens incapacita de donar-nos als altres. El poeta francès diu: “La tragèdia es troba no en les mans brutes, sinó en la tristesa de no tenir mans”. L’exmonitor Jordi Casal, membre de la Junta de Mans Unides d’Andorra, comenta als ainistes: “Amb les mans fem el món més humà d’acord amb el projecte de la creació del món”. Els colonistes d’AINA canten al moment de donar-se la pau abans de la comunió de la missa: “Mans, mans, mans a les mans./ Deixem les tristeses, deixem els afanys / posem tot seguit les mans a les mans. / I així reviurem un amor d’infants / que compartirem amb tots els germans”. L’eslògan de la campanya contra la fam de Mans Unides 2024 no pot ser més explícit: “L’única espècie capaç de salvar el planeta és l’Efecte Ésser Humà”.

Mans Unides segueix l’exemple de Jesús que salva el món. Jesús dona la mà al leprós, malgrat que estigui prohibit per la llei, i que després que et titllin d’impur. Jesús dona la mà a Pere que s’enfonsa en les aigües del llac. L’encoratja: “No tinguis por. Tingues fe”. I Pere camina novament per damunt les aigües esvalotades, figura del mal. M’emociona l’escena evangèlica a casa de Jaire. Els veïns diuen a Jesús que no cal que vagi a curar la noieta. Ja s’ha mort. Jesús els diu que està adormida. Tothom es riu de la innocència de Jesús. A casa de Jaire, Jesús entra a l’habitació de la noieta. Li dona la mà i li diu: “Talita Kum” que vol dir ‘noia, aixeca’t’. Jesús duu la noieta als seus pares perquè li donin menjar.

Jesús, de qui ha après el gest de donar la mà a tothom i sempre? De la seva Mare. Contemplo la Mare de Déu de Meritxell. Té el braç estès i la mà ben oberta per a tots: pelegrins i turistes, per al qui ni tan sols se la mira com per aquell que la fotografia. Els gestos de les mares són sempre culminants per als fills i les filles.

Mans Unides d’Andorra dona la mà a tothom des de la seva fundació l’any 1980: Mans Unides d’Andorra dona un bon cop de mà als projectes dels camps de l’educació, de la salut, del món social i agropecuari. Els projectes arriben a Mans Unides d’Andorra a través de persones cooperants en els països més pobres d’Àfrica, d’Àsia i d’Amèrica Llatina. Aquestes mateixes persones es fan responsables de la bona gestió tot exigint que el poble beneficiat hi aporti la seva part. Aquí rau la meva gran fe en l’Associació de Mans Unides.

Mans Unides d’Andorra uneix cors perquè la seva religió és l’Amor. Vaig ser present en la reunió de la creació de Mans Unides d’Andorra d’on sortí la primera junta: Victorina, Mare Maria, Carmela... Deien: “L’amor és el centre de tot. L’amor et duu a donar solidàriament la mà i fa que la persona visqui en dignitat. Les muntanyes i els mars es converteixen en braços que agermanen”. Em feren pensar en el verset bíblic que diu “L’amor solidari desterra tota mena de misèria”. Mans Unides tempteja dia rere dia la utopia que tothom estimi i sigui estimat.

Mans Unides se suma a cada una de les associacions del Principat per “la cultura de la solidaritat a Andorra”. I Creu Roja, UNICEF, Infants del Món acordaren l’any 1982 reservar el mes de febrer per la campanya a benefici de projectes de desenvolupament que mena Mans Unides. Enguany, a Uganda, al Perú, a Burkina-Faso, a l’Afganistan, a Colòmbia i a Madagascar amb un pressupost de 92.322 euros.

Combrego amb la meva amiga Carla Riestra, presidenta de l’ONG Cooperand amb Llatinoamèrica, que escriu al Diari d’Andorra després d’agrair que “Des d’Andorra, bons amics de Cooperand han sabut apostar per projectes que cuiden la infància. Estem tots en el mateix vaixell. Un vaixell que fa molt de temps que va a la deriva i necessita una bona brúixola per reconduir les rutes que ens porten una vegada i una altra a l’espiral de la pobresa i la misèria eternes instal·lades en aquestes poblacions”.