La icona de caminar junts: els santuaris

Obrir les portes del santuari. Acollir ferventment. El Papa Francesc diu: “No hi ha tristesa més gran que entrar en un santuari i no trobar-hi algú per parlar”. Acompanyar des de la caritat. Espigolo els tres verbs de la conversa de l’arquebisbe metropolità de Tarragona i primat amb els vint-i-vuit participants a la 45a Trobada de Santuaris a Cambrils. El santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia ens acull. Diu Planellas: “Misericòrdia, la Mare que es preocupa de nosaltres. Heus ací l’arrel de la devoció del poble reusenc que es plantà amb l’aparició de la Mare de Déu a la noieta a qui li feu un tatuatge d’una rosa com a penyora del miracle”. Era l’any 1592. Els responsables dels santuaris de Catalunya, Illes, Arieja i Andorra són feliços de caminar pel llarg camí reusenc.

El rector de l’Abadia de Montserrat, director del SIS (Servei Interdiocesà de Santuaris), Joan M. Mayol, fa la presentació mostrant el camí que agermana els santuaris catalans, de les Illes, de l’Arieja i d’Andorra. Projecta el santuari a la pantalla. El participant es presenta. Diu el nom i conta les novetats realitzades des de la darrera trobada que fou a Tortosa, el 2023. Al torn de Meritxell, recordàrem els 150 anys de la proclamació feta pel M. I. Consell General, 24 d’octubre de 1873, de la Mare de Déu de Meritxell com a patrona i protectora d’Andorra. El fruit fou generós. Els pelegrins andorrans, que eren tots, consideraren la sortida de la profunda crisi del ferro un miracle de la Patrona. De la presentació i benvinguda s’agraeix el fet de ser un dels espais de la Trobada en què s’aprèn més del camí caminat el 2023. Ensems, es crea l’esperit de família que vol la Mare de Jesús amb la lletania poètica dels seus noms Montserrat, Sabart, Loreto, Cisa... Sense oblidar, ens recorda l’arquebisbe Joan, el nom de sant Josep de la Muntanya, de sant salvador d’Horta, de sant Ramon.

XLV Trobada de Santuaris, dies 19, 20 i 21 de febrer! Hem fet un llarg camí que s’inicià amb la recomanació de l’abat Cassià Just de l’Abadia de Montserrat: “Al costat d’un santuari ha d’haver-hi una obra social”. El bisbe de Girona, monsenyor Camprodon, ho reafirmà a la Trobada de Santuaris al Sant Crist de Balaguer en ocasió de l’any jubilar del canvi de mil·lenni, l’any2000: “No aneu a Roma a guanyar el jubileu, ni a Terra Santa. Busqueu-lo en els infants discapacitats”. Gràcies al bisbe del SIS, Camprodon, AINA posà l’ascensor i fabricàles rampes perquè la Casa fos una casa per a tots. El bisbe Joan Martí Alanis, el 19 de desembre de 1999, obrí la porta de la rampa que dona a la sala dels Pariatges com si fos la Porta Santa del Vaticà”. L’arquitecte del nou santuari de Meritxell, Ricard Bofill, completava els consells de l’abat i del bisbe de Girona: “Jo faig la casa per a la Mare; tu fes-la per als fills”.

Hem caminat i ens hem enriquit gràcies a la motxilla dels companys. He après del mossèn del santuari de la Mare de Déu del Far. Anava a la Trobada del santuari de la Mare de Déu de la Salut. Un veí de la Vall d’en Bas em confià: “El mossèn del Far és un sant dins l’església del santuari i a fora és un gran empresari”. Un santuari solidari el del Far que donava feina els caps de setmana a les universitàries de Girona per pagar-se els estudis.

El camí ens fa humils. “Jo soc el camí”, deia Jesús. La humilitat del mossèn del santuari de la Mare de Déu del Tallat –ens hi hem aturat en el viatge a la 45a Trobada– m’ha assenyalat el camí de cada dia a seguir. El mossèn feia de paleta, de cuiner per als caçadors, d’alberguista per als joves... tot per refer el monestir, on volia acollir germanes de la Mare Teresa de Calcuta que haurien servit els pobles de l’entorn de Rocallaura fins a Vallbona de les Monges.

El sinònim de camí és esperança. Cada trobada ha estat per a tots una injecció d’esperança. AINA ha copiat la sala d’Excel·lència dels Blauets per als joves monitors de la Mare de Déu de Lluc; els cuidadors del santuari es diuen avui “donats”, com a Mallorca; agermanar natura i pregària ho hem après de la trobada al santuari de la Mare de Déu del Miracle. El rector de Montserrat, director del SIS, ho glossa a la perfecció: “Cada santuari és una sardana: és una festa d’alegria, és una dansa de la pau, és la dansa de germanor que dona la mà a tothom, tothom pot entrar en la rotllana, i de la plaça entrem a la casa de la Mare de Déu, que infon sentiments cristians a la cultura catalana”.

Mossèn Joan Àguila, vicari general de l’arquebisbat de Tarragona, ha ben encaminat la feina a fer en la XLV Trobada a Cambrils i santuaris de Tarragona. En laconferència ha marcat les etapes a seguir per un responsable del santuari: “L’itinerari: acompanyar és reconèixer la persona i acceptar-la amb la seva història personal. Discernir és ajudar a descobrir on Déu porta la persona que hi busca aixopluc. Convertir és proposar, sense imposar, i estar atent a tots els condicionants. Ajudem el pelegrí que des de la llibertat i la bellesa canviï el voldria ser cristià pel vull ser cristià.

Resumeixo les conclusions de la Trobada en el lemadel Jubileu2025: “Pelegrins d’esperança”.

Els 28 participants hem començat a caminar junts devers la 46a Trobada amb l’abraçada d’“En camí devers el Jubileu 2025”, en comunió per la pregària. La pregària és el tema de l’any 2025 a treballar i a viure, donat pel Papa Francesc.