La mona de Pasqua es diu entesa

L’amic Marc, de professió advocat, ja és al cel. Quan li deia que era un bon cristià, em corregia: “Soc catòlic, que vol dir universal”. Li recordava que Jesús va dir als seus seguidors. “Aneu per tot el món i anuncieu les bones notícies d’una terra de justícia, de veritat, d’amor i de pau”. Ser cristià és ser catòlic de cap a peus. L’amic em reiterava: “Soc catòlic perquè el mot és més rigorós i inequívoc per reafirmar la meva universalitat”.

La coneixença del Pere, arquitecte d’AINA, la vaig fer al pic de l’Estanyó (2913 m), on acompanyava un resident de l’hospital de Sant Joan de Déu. L’amic Pere es prengué un any sabàtic quan li faltava un any per acabar la carrera d’arquitecte. Els seus pares no el comprengueren. S’enfadaren. Però ell, ferm en la seva idea de veure món. Voltà a l’aventura hippiniana per Europa. El proper curs acabà la carrera. Em deia: “Vaig aprendre més creativitat en un any que durant tots els cursos a la universitat”. La Casa de l’Església del Fener i l’alberg AINA donen fe a la seva paraula: obrir-se al món fruita creativitat.

Cinquanta-vuit anys de capellà de Canillo. No m’he pres mai una setmana de vacances. La meva dèria era participar a la vida de diferents comunitats per aprendre. Els deu dies de vacances escolars de Carnaval viatjava amb el SIP (Servei Internacional de Pelegrinatges) per estudiar les altres religions: l’islam al Senegal i al Marroc, l’hinduisme i budisme a l’Índia, el judaisme a Israel i a la Palestina. He participat tots els anys durant una setmana de finals de setembre a les trobades de turisme religiós d’Espanya, i la primera setmana de Quaresma a les trobades del SIS, Servei Interdiocesà de Santuaris de Catalunya, de les Illes, de l’Arieja i d’Andorra. El Vaticà programa cada sis anys un congrés mundial de turisme religiós. He participat al de Kevelaer (Alemanya), al de Lourdes, al de Santiago i al de Cancun (Mèxic). Quan un obre portes no sols aireja la casa de la pols de la rutina, de la quotidianitat, del que fem ja és el millor, sinó que omple la casa d’un mobiliari més adaptat a les necessitats de les famílies del segle XXI. Hi he espigolat moltes iniciatives de cara els joves. No vull oblidar el Congrés de Turisme Religiós de la Neu a les Dolomites, l’any 1995. Ensems d’obrir portes et motiva per aportar els valors d’Andorra i, d’una manera especial, del santuari de la Mare de Déu de Meritxell. A les taules d’intercanvi de materials de cada trobada, Meritxell hi aporta els quatre llibrets que publiquen cada any: el de Nadal, el de Pasqua, el de les Colònies i Campaments de l’Estiu i el de la festa de Meritxell i mes meritxel·lià. La Ruta Mariana, a la qual el ministre de Turisme Francesc Camp hi donà un ple suport, és un dels fruits.

El moviment de la JOC (Joves Obres Cristians) em fou un complement als cinc cursos de teologia. El fundador Joseph Cardijn, sacerdot belga, partia d’una base clau: “No es tracta de curar els peixos, sinó de canviar l’aigua”. Si volem salvar un jove caigut en l’esclavatge de la buidor, del consumisme, del mar de les addiccions, hem de començar oferint-li un ambient de convivència sana. Cal crear per al jove una estructura per defensar-lo i per ajudar-lo a caminar muntanyes amunt fent que els mateixos joves siguin agents del canvi social.

Andorra parla de l’Associació amb la Comunitat Europea. Els debats em porten a posar damunt la taula la figura de Jacques Delors, membre de la JOC, traspassat els 98 anys els darrers dies del 2023. Delors provenia d’una família humil de París. Va aconseguir ser banquer i alcalde, conseller del govern, ministre d’Economia i Finances. I allò que ens fa de guia avui, va encapçalar el projecte europeu arribant a firmar el tractat per la Unió Europea o el tractat de Maastricht. La font de la praxi d’aquest hàbil líder francès era el manament de l’amor cristià. El mètode era veure, jutjar, actuar i il·luminar. El mètode jocista el seguim amb els joves d’AINA: 1, veure la realitat que tenim, tocar de peus a terra; 2, jutjar, discernir, gestionar amb els pros i els contres; 3, actuar, comprometre’s; i 4, il·luminar. Què faria Jesús al nostre lloc?

Els qui van tractar Delors diuen que “ell volia el canvi començant per ell mateix. Era molt exigent amb si mateix i cap als altres, fruit del sentit que volia donar a l’acció política. Volia una Europa liberal però també social“. L’arquebisbe de Dijon diu: “La gràcia de Delors no era només que sabia ser un home de govern. Tenia un plus. Era un lluitador per posar els valors de l’humanisme a la construcció europea, que no pot ser només una aliança de carbó o economies”.

Encamp i Canillo han començat amb la mona de l’entesa i no d’anar a la Batllia com alguns mitjans de comunicació havien anunciat. Les baralles no construeixen, bloquegen, consumeixen. L’entesa duu el progrés i ens enriqueix en valors a tots.

Gràcies, Jordi Alcobé i Laura Mas, pel regal pasqual que ens assenyala el camí a seguir dins d’Europa i del món. Mentre els cònsols signen a la sala del Consell de Meritxell, reso amb el cant de l’Ave de la Patrona Andorrana: “... com bons fills s’entenen / sou Mare de tots”. Ella em somriu i em recorda: “Divideix i perdràs”.