Catalonia Sacra Urgelia Sacra Andorra romànica

Pregunto en una de les proves de la gimcana per conèixer la parròquia de Canillo: Quin és l’objecte més important d’una església? Els ainistes diuen el Sant Crist, les campanes, la imatge de Sant Serni, l’altar...

Els ajudo: “El moble més important d’una església és el banc de la plaça de l’església”. En el cas de Canillo, el banc que fa joc amb la plaça de Sant Serni. Assegut al banc, contemples tota la bellesa del temple amb l’absis, el campanar, la porta d’entrada i el paradisíac entorn. Mentre t’acarona l’oreig suau, sents la melodia del riu que mossèn Cinto Verdaguer canta: “És la lira que toca nit i dia per a la Mare de Déu de Meritxell”. El més important és veure els parroquians entrant a l’església, mentre parles amb els amics i les amigues que esperen el darrer toc de campanes que et diu: “Au, entra, que el Senyor t’espera”. La campana és la veu de Déu, ens deien al Seminari de la Seu d’Urgell.

El ministre de Turisme del president Felipe González deia l’any 1994 al Congrés de Turisme Religiós d’Espanya a Àvila: “Les claus de les esglésies han d’estar a l’abast de tothom. Però els ha de costar una mica obtenir-les perquè mentrestant els turistes puguin gaudir de la tonalitat dels verds dels prats, de la fressa de les vaques que peixen, de les muntanyes venerades que ens tenen el cor robat, com canten els infants i joves dels campaments”. Irene Casellas, des de Ginestarre, escriu al Punt Avui: “Escoltar la natura és llegir la vida a muntanya fa segles”. Fent cas al ministre de Turisme espanyol, AINA crea la Ruta Romànica d’Andorra. N’escull, de les 44 esglésies romàniques sembrades en els 362 quilòmetres quadrats de les Valls, set, la més significativa de cada parròquia. Fem ruta: Sant Joan de Caselles de Canillo, Sant Romà de les Bons d’Encamp, esmorzar al llac d’Engolasters per visitar després Sant Miquel d’Escaldes-Engordany, Santa Coloma d’Andorra la Vella, Sant Serni de Nagol de Sant Julià de Lòria. Enfilem la Valira del Nord per anar a dinar als llacs de Tristaina i visitar a la baixada Sant Martí de la Cortinada d’Ordino i acabar amb Sant Climent de Pal de la Massana.  El bisbe Joan Martí Alanís, president dels Mitjans de Comunicació de la Conferència Episcopal Espanyola, feu que la segona cadena de la televisió espanyola filmés un preciós documental de la ruta romànica andorrana que ressaltava el paisatge andorrà que té com a setial.

Catalonia Sacra, des de fa dotze anys, fa aturades per donar a conèixer el patrimoni de l’Església. Ens ha fet contemplar i gaudir la Seu Vella de Lleida, el retaule de l’església de Santa Maria de Vilanova i la Geltrú. Té programades les esglésies de la Vall de Boí del bisbat d’Urgell. Agraïm que el dia 20 d’abril es desplaci amb la denominació Urgelia Sacra al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell. Antoni Pol, arquitecte i membre de la Junta del SAC (Societat Andorrana de Ciències), en serà el ponent amb el tema Meritxell i l’arquitectura del seu temps, que clourà amb una visita guiada.

Convisc entre dues aigües. Unes defensen la laïcitat com a un tancament intransigent a tot el que faci olor d’encens. Les altres parlen de la laïcitat com a punt de partida de diàleg amb ciutadans en construcció. “Som aconfessionals” diuen alguns ensenyants i passen de llarg, seguint el camí ral sense entrar al Santuari Nacional de Meritxell. Una professora es justifica: “Mossèn, no l’escoltaran”.

Catalonia Sacra ens dona un bon cop de mà en aquesta societat de tècniques numèriques i de l’hiperindividualisme perquè no s’alterin les nostres relacions amb els altres. Catalonia Sacra reteixeix els lligams socials sense mirar el color del passaport, de l’edat, de l’economia, de les creences polítiques i de creences religioses. El conseller general, Pere Font, Armany de Canillo, em deia els anys 60 cada 8 de setembre: “A Meritxell no hi ha partits polítics. Virtus Unita Fortior”.  La Cambra Romànica d’Andorra que agermana la música clàssica amb la bellesa de les esglésies canillenques; els concerts d’orgue a les esglésies d’Andorra, la Massana i de les Escaldes; l’Associació de campaners que han recuperat els repics tradicionals de les grans festes són penyora del fet que el patrimoni cultural és de tots. Catalonia Sacra, amb les visites a les esglésies, les xerrades i els itineraris que ens assenyala, conrea la nostra sensibilitat, la capacitat de meravellar-nos, ens obre la porta de l’art, la porta del món, la porta al present i allò que em fa més feliç, obre la porta de mi mateix. Andorra Romànica és el llibre de text bàsic per als escolars d’Andorra per conèixer d’on venim: l’Andorra política, l’Andorra romànica, deia el bisbe Joan Martí en el documental Andorra romànica, Andorra solidària.  “Del fer al dir”, com ens ensenya  l’Evangeli de Jesús.