Ser mare, el súmmum de la bellesa

Estic amb la mainada al taller de catequesi de primera comunió. Cantem: “Vine amb mi, amic meu, farem junts el camí”. Un matrimoni turista visita l’església parroquial. En sentir el cant, treu el cap al nostre taller. L’esposa està embarassada de sis mesos. Li demano si els infants poden acariciar la nova vida que duu a l’escalf del cor. La jove mare, sorpresa, s’emociona. Un per un posen suaument la mà sobre el ventre de la mare. La mainada agraeix la generositat de la mare amb un dolç somriure. Canten a la nova vida que han acariciat “La llum traurà les ombres, / vine amb mi, amic meu, / el món serà nostre, sí”.

Em faig pesat a les reunions amb les mares i els pares dels fills de catequesi de primera comunió. Insisteixo que han de dir “bona nit” al nen, a la nena amb la pregària del senyal de la creu. No hi ha cap altre petó més melós per donar gràcies del dia viscut. La meva mare, malgrat el cansament de treballar tot el dia al camp –a Bellcaire en deien “al defora”– al costat del pare, venia cada vespre a l’habitació per resar junts el senyal de la creu. Han passat 80 anys. Cada nit, en posar-me al llit i signar-me amb la creu, sento la mare ben viva al meu costat que em fa el petó dolç de bona nit. Demano a les mares que encara que parlin portuguès o castellà sud-americà resin en català: “En nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”. Aquesta pregària restarà per a tota la vida en els fills i en les filles.

El meu amic Enric Puig, d’aquells primers anys de colònies que era el director general de la Joventut de la Generalitat de Catalunya, escriu: “Només passo la pàgina del títol del llibre de pregària, em trobo amb la dedicatòria: ‘Per a la meva mare, que em va ensenyar el parenostre’”. I al recordatori del traspàs, llegeixo: “Estem molt agraïts a la mare perquè ens va ensenyar a resar el parenostre”. Molts de vosaltres, i jo també, som d’aquesta colla que aprenguérem a dir a Déu Pare de llavis de la mare o del pare. Sabem la vivència que s’amaga darrere d’aquells moments i d’aquestes paraules i la tendresa.

La mare és l’obra més bella d’aquest món i de l’altre. Per contemplar tanta bellesa tenim tots els dies de l’any. El primer diumenge de maig fem de l’admiració, una festa. Els veïns francesos la fan el darrer diumenge de maig. Una noia plora als peus de la Mare de Déu de Meritxell. M’hi acosto. Li dono la mà. Em deixa anar: “La meva mare es porta molt malament amb mi. No la vull ni veure”. La mare viu a França. Li dono una postal de Meritxell perquè li feliciti el dia de la mare. No vol escriure. Li mano: “Escriu, perquè si tu ets aquí, és gràcies a ella, que t’ha donat el que ets”. Un servidor mateix m’encarrego de dur la carta a la posta. La bona noia puja a Meritxell el dia 15 d’agost per donar-me les gràcies. Li dic que les gràcies les deu totes a la Mare de Déu de Meritxell.

És tan gran la bellesa de la mare, que el mateix Déu que n’és el creador, ara n’és gelós. Ho escriu Christian Bobin a Le Très-Bas (Gallimard): “Toutes les mères ont cette grâce à rendre jaloux Dieu même”.

El papa Francesc homenatja les mares de família quan diu: “Cada persona humana deu la vida a una mare, i cada u, o quasi, li deu l’essencial de la seva formació humana i espiritual. Però la mare, encara que ha estat àmpliament glorificada en l’aspecte simbòlic, és poc escoltada i ajudada en la realitat de la vida quotidiana. El seu rol central dins la societat està encara poc considerat. Fins i tot també dins la comunitat cristiana no ha estat sempre prou considerada, ni sempre prou escoltada. L’opció de vida d’una mare és l’opció de donar la seva pròpia vida. Quina cosa més meravellosa! Quina cosa més bella” (Audiència general, 7 de gener del 2015).

L’església de les Valls inicia el mes de Maria –Fàtima, Rocío, Auxiliadora, Alegria, Canòlic– amb el pelegrinatge interparroquial al santuari de Meritxell. Revivim el cenacle dels apòstols presidits per Maria. Festegen la Pasqua Florida de Resurrecció i es preparen pregant per acollir la Pasqua Granada de la Pentecosta. “Gràcies mamàs. Gràcies pel que vosaltres sou dins de la vostra família i per tot el que doneu a l’Església i al món. Gràcies de ser mare. I a tu, Maria, Mare de Déu, gràcies de mostrar-nos Jesús” (papa Francesc).

La dolça Mare de tots, la meva Confident, ens somriu mentre Andorra li canta:

“Pelegrins hi venen / fervents i devots/ com bons fills s’entenen / sou Mare de tots.”