Siguem tots àngels!

Som aquí a l’església de Sant Miquel de Prats perquè necessitem els àngels. 8 de maig, Festa de Sant Miquel de Prats, ens aixopluguem sota la protecció de l’arcàngel Sant Miquel com ho feren els nostres avantpassats del segle XII de Prats. Perquè freturaven la seva ajuda, li bastiren la preciosa església que ens acull.

El cònsol major Jordi Alcobé comenta als fidels que és una de les quatre esglésies més antigues de la Parròquia. Daten del segle XII. Les llegendes tenen sempre un fons de veritat. La llegenda diu que l’arcàngel Sant Miquel apartà fins al Roc de les Bruixes Llucifer, Satanàs que impedia que la Mare de Déu de Meritxell, que provenia del llac de Garçan, arribés fins a la gavernera. Llucifer era gelós que la Llum de Meritxell fos més esplendorosa que la seva.

Què li demanem en aquest 8 de maig de 2024, a l’arcàngel Sant Miquel? Li preguem que torni a casa nostra, al nostre món del segle XXI, per posar-hi pau. Li demanem que la guerra d’israelites i palestins que s’estén com una gota d’oli per les universitats del planeta, s’acabi en dos estats agermanats. Que finalitzin els bombardeigs a Ucraïna. La llista de països enfonsats en la violència és llarga. Que Sant Miquel ens faci do de la pau com ho feu el 8 de maig de 1945 finalitzant la Segona Guerra Mundial. França ho celebra cada any amb un dia de festa.

L’arcàngel Sant Miquel aturà la primera gran guerra de l’inici de la Història de la salvació. Satanàs, orgullós, volia confinar Déu. Sant Miquel digué: “Què és com Déu?”, que això vol dir Miquel.

Al cel com a la terra es treballa en equip. L’arcàngel Miquel comptà amb el seu company Rafael, que fou un bon guia per a Tobies. Abraham acollí a la seva tenda de campanya dos joves perduts en el desert. Era el primer foscant. El Patriarca els convidà a sopar. Després sortiren a la porta de la tenda a contemplar els estels. Els joves li agraïren el bon sopar amb el cant “No has comptat mai les estrelles / quan la nit estén el vel / elles fan les nits més belles / quan llueixen en el cel”.

Un dels joves digué a Abraham que comptés les estrelles. A Abraham el sorprengué la pregunta: “Quina pregunta em fas, jove innocent? Les brillants estrelles són tan nombroses que mai ningú no les podrà comptar. L’altre jove donà la mà a Abraham per dir-li: “Vós, Abraham, tindreu tants fills com estrelles hi ha al cel!”. Sara, que escoltava la conversa, esclafí a riure. Feia més 10 anys que buscaven tenir un fill, i ara aquests joves els sortien amb aquesta. Els dos joves acollits eren àngels i la profecia s’ha complert, diuen els jueus, els cristians i els musulmans que resen davant del seu sepulcre a Jerusalem. Sara, nom hebreu, significa “dona que somriu”, dolç nom per a totes les mares.

La Sagrada Bíblia és també la història dels àngels. L’arcàngel Gabriel anuncia a Maria que serà Mare de Déu. Un àngel desperta a mitjanit Josep perquè “no tingui por de prendre a Maria com a esposa, perquè el Nen que espera és el Fill de Déu”. No sé si el mateix àngel o un altre diu a Josep que s’exiliï a Egipte perquè Herodes vol matar el Nen. I per no allargar-nos més, ja que Sant Miquel de Prats s’escau dins el temps pasqual, recordem l’àngel del sepulcre prop del Calvari que renya les dones que porten flors a la tomba de Jesús: “Per què busqueu entre els morts el que és viu? Aneu a Jerusalem, allà al trobareu”.

Tots som àngels. La mort de l’amic Joan Rigol, el dia 7 de maig, que portà la seva filla Anna a AINA i ara hi té el net de monitor, m’ha recordat una nena àngel. M’emociono contant-ne la història.

El 18 de juliol de 1936 començà la guerra incivil espanyola. Mossèn Antoni Batlle feia campaments a Àreu del Pallars Sobirà. Els joves campistes del Bisbat de Barcelona foren recollits pels seus pares. Al mossèn li posaren un guia per exiliar-se a França. Els capellans eren perseguits i martiritzats. Pujant cap a la Pica d’Estats tingué la mala sort d’una torçada de peu. No va poder ni tan sols arribar al llac de sota la collada. Mossèn Batlle i el guia tornaren al poblet d’Àreu.

Una bona família del poble el tingué amagat els tres anys de guerra al seu paller. Cada matí la nena petita de la casa li portava el menjar del dia i el diari. Tothom sabia que hi havia un capellà amagat i ningú el descobrí. Tota aquella gent d’Àreu i comarca eren uns àngels.

Quan acabà la dictadura, aquells joves campistes tornaren a Àreu a posar una placa al paller refugi dedicada a mossèn Batlle i en agraïment a tot el poble, i sobretot a la família. Amb el conseller d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, amic Joan Rigol, en una de les visites a AINA, coincidírem en el desig de visitar el paller, veure la placa i conversar amb la nena, que ja era àvia. La nena àvia la trobàrem a l’hort. Vaig voler fer-li una foto. Em digué que primer es volia vestir de diumenge. Vaig publicar la conversa al setmanari Informacions. No trobeu que aquella nena era un veritable àngel?

Quan llegeixo al Diari d’Andorra del dia de festa de Sant Miquel: “47 menors caçats amb alcohol o droga segueixen un pla de rehabilitació,” penso que aquests nens i nenes necessiten àngels que els guardin. Sant Miquel de Prats ens prega a tots: sigueu àngels! Siguem àngels de la guarda!

Gràcies, àngels d’Andorra, que ajudeu solidàriament A fer colònies o campaments a AINA als adolescents mancats de pau interior.