La conversa

És per a mi un compromís sagrat anar cada dijous de 5 a 8 de la tarda al local social de la Gent Gran a jugar la partida de botifarra. Els pedagogs i els psicòlegs afirmen que els nens i les nenes conversen més jugant amb el pare i amb la mare que a l’escola i a la catequesi. A les persones grans que tenim el pap més ple que els infants, la partida de cartes ens dona peu a sanadores converses. Uns exemples: he après, entre partida i partida, quines són les pedres enjovades; on es troba a Canillo el camí de les barreres; el nom del Cònsol que va vendre als francesos el dret a péixer el port d’Incles ara fa 300 anys...; i que l’amiga Iveta, que ens deixà als 91 anys, “era encara jove” segons la Conxita. Els companys de taula de la botifarra em demanen que a més dels dijous també hi vagi els dimarts. La conversa és l’únic remei eficaç i gratis per guarir l’aïllament. Dic bé l’aïllament, perquè per a mi la soledat és una virtut gràcies a la qual podem “parler avec le coeur”.

Els mossens de l’Església de les Valls ens reunim cada primer dilluns de mes a AINA. La conversa és l’ànima de la reunió. Amb la lectura de l’evangeli del proper diumenge encetem la conversa. El bisbe de Mallorca Sebastià Taltavull Anglada diu: “El sermó facilita la conversa entre Déu i el poble.” Els mossens hem de predicar amb l’exemple. La paraula homilia o sermó no tenen a veure tant amb el discurs, sinó amb la conversa. Els ciutadans, amb tantes campanyes electorals, estan tips de discursos. A la llarga sobretaula de després d’un dinar casolà, visc amb els germans mossens el moment més feliç de la conversa.

El full dominical de l’Església de Canillo transcriu una frase de l’Evangeli del diumenge per encetar el comentari “CONVERSA”. M’ho han ensenyat els meus germans veïns francesos: Ce que je découvre? Ce que je vis? Qu’est-ce que t’aide à croire en Dieu? Et qui t’aide à y croire? On diposito la meva confiança?

No ho diu només un servidor. Ho transcric dels companys de taula de la botifarra: “Vivim en una societat on tot són màquines que trenquen les relacions humanes. Ara ja no ens assabentem del que es fa al poble, malgrat que diguin que estem en la societat de la informació.” El filòsof i literat Montaigne va escriure: “L’exercici natural del nostre esperit és la conversa.” M’imagino el que diria Montaigne avui en veure que un company s’aixeca de la taula de reunió per contestar una trucada de mòbil, o que un diputat consulta els missatges del mòbil durant una sessió del Consell, o que un nen juga amb el mòbil mentre el mossèn celebra la missa. Per a mi és un pecat de menyspreu als amics, a la família, a la comunitat. Com em pot dir un nen: “Faig la primera comunió perquè em regalaran un mòbil.” No és cap acudit!

La conversa és una manera de comunicar-se amb l’altre. Empatitzar amb l’altre. Conversar és construir una relació. Conversar és regalar a l’altre un present de qualitat, i no hi ha present de qualitat sense converses de qualitat. Gràcies a les converses ens fem plenament present i ens fem mútuament el regal de la presència. El tècnic de la màquina de cafè de l’Àgora d’AINA em diu tot sorprès: “Durant vint anys, la màquina ha despatxat seixanta-tres mil cafès! Una màquina que ens ha donat molts beneficis.” Li responc: “Tens tota la raó, perquè darrere de cada cafè hi ha una conversa.” M’encaixa la mà per felicitar-me.

L’any 1980 vaig escriure les pregàries de la visita espiritual a la Mare de Déu de Meritxell. Les dues primeres invocacions són “Meritxell del silenci, ensenyeu-nos a escoltar. Meritxell de la muntanya, ensenyeu-nos a admirar.” La conversa remet a l’espai interior i íntim, a la font –des d’on es parla i no al bla, bla, bla–. No hi ha conversa si no escoltem des de la font que ens fa viure, i n’esdevenim vehicle. La conversa demana l’atenció i l’admiració al món interior, al món exterior i als altres que fruitaran l’empatia, la compassió, el bon estat emocional i el coratge.

Jesús és el gran mestre de la conversa. Li pregunten i respon amb una altra pregunta: “Qui és per a tu el teu proïsme, el sacerdot, el mestre de la Llei o el samarità? Per a tu qui és el qui estima de veritat Déu? I vosaltres, qui dieu que soc Jo?” Hi ha una frase meravellosa per encetar una conversa, apresa dels germans de la Mare de Déu de Sabart que ara festegen els 70 anys de la coronació de la Patrona de l’Ariège: Quel est ton avis? Amic lector, què m’aconselles? Gràcies.