Kant fa tres-cents anys

“Soc ateu, però per solucionar certes incerteses recorro a la filosofia”, diu Alejandro Rodrigo, orientador de joves vulnerables. El psicòleg Rodrigo ha bufat les cendres del meu esperit que amaguen brases de pensaments del filòsof Kant. El tres-cents aniversari del naixement del filòsof alemany (1724-1804) desvetlla la flama per ser avui llum en el camí d’un humanisme exigent.

Mossèn Lluís Rourera, professor de filosofia al seminari de la Seu d’Urgell, ens parlava entusiàsticament del pensador Emmanuel Kant. Mossèn Rourera, visionari d’una democràcia fràgil, d’una societat de sorolls, del món enllordat que ens tocaria viure als seus alumnes, explicava el pensament alliberador de Kant, de respecte a la persona humana i a la pau de Kant. Cursava el tercer curs de filosofia, era l’any 1957. He passat reculades polítiques, crisis d’aggiornamento de l’Església del Vaticà II, la revolució del Maig del 68. Enmig de la foscor, Kant és una brúixola fiable per guiar la reflexió, les accions per bastir un món millor del que hem trobat. La crítica de la raó pura, columna vertebral de tota l’obra filosòfica de Kant, és un far per tal que el vaixell d’Europa navegui cap a bon port. El professor Rourera deia: “Amb Kant hi ha un abans i un després a la història de la filosofia.” Usem la raó per discernir. La raó és jutge i reu al mateix temps. Gràcies a la raó examinem les nostres arrels, els fonaments del coneixement: “Sapere aude” (gosa saber) era la divisa de Kant.

Els joves monitors i monitores d’AINA estirem la madeixa filosòfica de Kant. Cada vespre, quan els ainistes estan al primer son, els educadors del lleure fem la revisió del dia: mirem lúcidament les activitats del dia: què ha agradat als infants i què ha sortit malament. Jutgem i discernim els perquès de l’èxit i els del fracàs; ens preguntem, com ho feia Kant, què ens és permès esperar, i acabem amb l’actuar i el compromís subsegüent. Kant escriu sobre la recerca de la veritat, de la moral de la integritat i de la bondat de la persona humana. El filòsof demana que els savis, els ensenyants i els periodistes segueixin aquesta llum, per al progrés de tota la humanitat.

Kant, després de tres-cents anys, dona respostes a les preguntes que tots els educadors hauríem de fer-nos avui. La capacitat d’obrar èticament és la d’actuar sempre de manera desinteressada de cara al bé comú. Diu: “Obra com si la màxima de la teva acció hagi de ser erigida per la teva voluntat en llei universal de la natura.” Per a Kant ajudar els malaurats és ablanir i endolcir el sofriment amb la solidaritat. Diu Kant: “La condició humana és fràgil i mortal. La germanor, l’harmonia i la responsabilitat la protegiran.”

Els nois i les noies dels campaments de Caina i de Tamarros canten: “Vull ser lliure. I abans de ser un esclau / entreu-me sota el fang / i deixeu-me viure en pau i llibertat.” Què és la llibertat? Kant escriu: “La llibertat humana és la llei moral que practico. Ser lliure és ‘obeir als meus deures’. Les obligacions no em limiten la llibertat; tot el contrari, són l’essència de la mateixa llibertat.” La llibertat fruita l’autonomia. Una frase popularitzada de Kant és: “Tu ho pots perquè tens deures.” Tu ets una persona lliure perquè trobes en tu mateix el sentit dels teus deures.

Jesús deia: “La Veritat us farà lliures”, mil set-cents anys abans de Kant. Educar els nois i les noies en un campament i en les colònies és entrenar-los en l’emancipació. A casa dels pares, aprenen a obeir, a AINA aprenen a ser autònoms. Educar és alliberar, és independitzar-se respectant la llibertat dels altres. És obrir camins a l’esperança. L’esperança ens omple d’alegria.

Surto de la taula rodona on s’ha parlat de l’acord d’associació amb la Unió Europea( UE). Al torn de preguntes que seguí els parlaments del cap, Xavier Espot, i del secretari d’Estat, Landry Riba, Kant hauria dit –espigolo del seu Projecte de pau perpètua (1795)–: el dret de circulació implica el dret de l’hospitalitat. I que tots pertanyem junts a l’espècie humana. El Papa Francesc diu: “La terra és la casa comuna”, la casa de tots. El dret dels estrangers és el dret cosmopolita. Lamentablement, vivim una mundialització sense practicar el cosmopolitisme que defensa Kant.

Kant era fill d’una mare piadosa luterana alemanya de qui havia après que Déu és, en primer lloc, dins del cor. I que no fem el bé per anar al cel. Fem el bé perquè és el bé. Ensenya que hem de ser creients adults. Desenvolupa una visió de la religió que s’harmonitza amb la filosofia moral i que es nodreix de la seva vida cristiana protestant. Kant recorda les paraules del Rabbi Jesús: “No he vingut a ser servit, sinó a servir.” He de ser servidor com m’ho ensenyà el professor de filosofia, Lluís Rourera, de qui admirava la saviesa i la pastoral rural amb la seva moto Montesa, enllaç del seminari d’Urgell amb la casa rectoral d’Alàs, poble de granges i de pomeres oloroses, que embellien la seva missió de capellà.