Fer colònies a l’estiu és guai
En l’educació del lleure l’adolescent aprèn a espavilar-se
“La família no és una presó per als fills i per a les filles. La casa té una porta de darrere de sortida lliure”, escriu Guy Gilbert, capellà dels loubards en el seu darrer llibre Mille conseils d’un vieux hibou pour réussir sa vie. Sense la porta de sortida lliure cap al pati del poble i de l’església, els fills infants i adolescents cauen en la superprotecció que els fa rebels o es tanquen en el mòbil o tauleta fins a caure en la presó de l’addicció.
Una de les portes de sortida lliure més alliberadora durant les vacances escolars es diu: “COLÒNIES”. Fa 48 anys, fou l’1 de juliol de 1976, que la parròquia de Canillo, després dels deu anys de CAMIC, Campaments del Molt Il·lustre Consell, obrí la porta de Les Colònies Populars de Canillo. El Peret Rossa, que ens ha deixat el dia de Sant Pere, posà la primera pedra d’AINA el 30 de setembre de 1979. El lema reivindicatiu resava –i resa–: A l’estiu, cap infant sense colònies.
Que guai! Tots els nens i totes les nenes fan colònies a l’estiu als Cortals d’Encamp, a la comarca de Mereig, a AINA. La mainada a casa aprèn a ser obedient, a colònies esdevé autònoma.
Que guai! Tots els adolescents comparteixen el campament que fa de la natura la seva casa, i no volen altra llum a la nit que la dels estels. El campament és la tercera pota del tamboret de l’educació: educació de la família; educació reglada de l’escola i educació del lleure. En l’educació del lleure l’adolescent aprèn a espavilar-se, a agafar responsabilitats sense que li manin i s’entrena a fer les coses entre tots. Coneix la joia de treballar en equip. Que guai! Tots els joves s’ofereixen a l’estiu a ser monitors de colònies o de campament. El seu voluntariat sense cap ànim de lucre transfigura, com ho feu la muntanya del Tabor a Jesús, Pere, Jaume i Joan, el decorat de la seva vida quotidiana. El meu psicòleg diu: “El voluntariat del monitor és el millor remei per nodrir l’autoestima del jove, tan necessària per créixer com a persona”. “Madurar en la vida és invertir menys en les teves ambicions i més en les teves relacions”, llegim en l’ADN de TAMARROS i de CAINA.
Que guai! Infants, adolescents i joves caminant per conèixer a peu Andorra i estimar-la; convivint per crear lligams d’amistat per a tota la vida; creant amb molta imaginació per superar la rutina i encara més l’avorriment; cultivant l’esforç amb l’esport més sa i a l’abast de tots, el senderisme; sembrant els valors humans i cristians que donen sentit a la vida; respectant la fe de cada infant pel camí meritxel·lià de l’espiritualitat.
Els esportistes esquiadors que donaven suport a la candidatura d’Andorra al Campionat del Món d’Esquí dient a l’auditori del Palau de Gel: “Infants, adolescents i joves no oblideu els dos pilars bàsics per pujar al podi de la felicitat: la sostenibilitat i la inclusió”. Una cançó que ens ve de l’hort de la Gavernera desperta la curiositat: Un camió de gelats ha arribat a AINA/ uns pingüins preocupats volen tornar a casa. / Tenen un ou misteriós i no saben què amaga. / L’hem de cuidar entre tots abans que es trenqui.uuuuuuuu. El Pep, donat de Meritxell, revela el secret. La Mare de Déu de Meritxell demana que tots els ciutadans del món gestionin bé el canvi climàtic. Si la sequera ha eixugat la font de Mereig, que el Pepito del Jep de Mereig havia vist rajar sempre, més greu és el que passa al Pol Nord, que fon les glaceres que es desenganxen del cercle polar àrtic. Uns pingüins han fugit de la mort travessant els oceans fins a arribar a Cambrils. No trobant on acollir-se, coratjosos, s’arrisquen colant-se a un camió de refrigerants cucurutxos que els duu a demanar aixopluc a la Patrona d’Andorra. Preguem a la Mare de Déu de Meritxell que dona la Llum per l’ou que duen a l’escalf del seu cor. Els pingüins ponen un únic ou cada any i no construeixen cap mena de niu, sinó que el coven mantenint-lo entre les potes i cobert amb un plec de la pell del ventre. La maternitat del pingüí commourà els ainistes. El valor afegit a l’ADN d’AINA, la inclusió, obre de bat a bat les portes als pingüins forçats a fugir del devessall del canvi climàtic. Tota la colònia a mà alçada dona el sí a titular l’estiu 2024 PIN-GUAI-NA. I els canten: Amb força i empenta / prepara el teu fulard i una motxilla ben plena / moltes ganes d’aprendre / dormirem en tendes / farem un foc de camp, superarem tots els reptes /serà una gran festa.
El pingüí A. Forsteri s’emociona de ser comptat com un ainista més, tot i saber que hi haurà reptes difícils, canvis d’opinió... Els meus companys i jo us portarem els valors que agermanaven fins a fer de tots els pingüins un sol cor, el cor que guarda gelosament l’ou. Us ensenyarem el poder de l’amistat, perquè els amics són els braços quan les nostres ales tenen problemes per recordar com hem de volar; i el valor de fer del jo i del tu el NOSALTRES que és la paraula més gran, més poderosa, més bona i bonica que inclou COMPRENSIÓ, ESTIMACIÓ, PERDÓ, RESPECTE, AJUDA... La unió fa la força i tots plegats, compartint i estimant-nos, farem camí junts devers un món millor del que hem trobat. Els ainistes alegres canten EL SÍ amb l’himne creat al taller de cants d’AINA: Capitana i recluta / potser tenen disputa / però s’estimen/ uuuuuuuuu / el kowalski i el rico / si vens jo t’ho explico.