A AINA, vivim l’alegria cantant!

L’exclamació vibrant a la casa de colònies d’AINA i als campaments Caina i Tamarros és “Vivim l’alegria!”. Cadascuna de les activitats realitzades durant els tretze dies del torn de colònies PIN-GUAI-NA són pensades per sembrar la joia de viure en els infants i en els adolescents ainistes. L’ascensió al cim més alt d’Andorra, el Comapedrosa (2942 m) i les pujadesa Cap de Rep i al Coll d’Arenes dels infants de la casa i els adolescents de la borda són penyora fidel als cants: “Pujarem a dalt cim / amb el cor alegre... Vora el foc en la nit freda / cantarem una cançó”, “ Vella xiruca, quantes hores passades / m’has fet descobrir la joia del bon Déu / i assaborir la pau”.

La motxilla de l’ainista Estiu PIN-GUAI-NA duu 169 cançons per sembrar l’alegria dins la família, a l’escola, entre els amics i arreu del planeta durant els dotze mesos de l’any. Pregunta la periodista Susana Quadrado a l’article d’opinió a La Vanguardia 18 d’abril Qui vol ser professor en un sistema educatiu que ha estat arrasat pel pedagogisme, la burocràcia i per les comeses inútils? Els ainistes responen cantant: “El món seria més feliç / si tots fóssim amics / jugar tots junts / cantar tots junts / És el món que volem...” L’educació en la família, en l’escola, en el lleure, és l’única professió que dona vida als somnis de totes les altres professions, com proclama el final de la cançó: “Cantant junts, el món seria millor!”

Les cançons guia d’AINA posen en escena el missatge que es fica en la pell de cada infant fins a saciar la seva set de joia, de companyonia, de guanyar amb l’esforç els nostres llacs i els nostres cims i els somnis que basteixen el món millor dels adults. El cançoner d’AINA es vesteix de poesia quan la llum i les guitarres dels monitors i de les monitores conten les més belles històries d’Andorra.

Els pingüins a qui el canvi climàtic ha tret a fora de casa són acollits a AINA. L’ADN de la casa compta amb el valor de la inclusió. Gràcies al cant, els pingüins exclosos de la seva terra són un sol cor i un sol esperit amb la família ainista. Ho són també els infants marginats per la pobresa, pel canvi de l’espiritualitat per un consumisme esclavitzant, pel canvi de la cultura per la ignorància en nom de l’aconfessionalitat o del laïcisme.

El pingüí futura mamà, admirat per la bellesa paradisíaca d’Andorra, adverteix els monitors que la situació mundial viu una profunda crisi de valors. Que no val a badar perquè la felicitat del planeta passa uns moments molt delicats.

Andorra es mostra reconeguda envers els educadors i les educadores que des del voluntariat amb les seves cançons sembren AINA: A d’Amistat, I d’Il·lusió, N de Nen i Nena i A d’Alegria. L’ou del pingüí sense niu que la mare guarda gelosament a l’escalf del cor, escolta la melodia més preciosa: “Cada infant que neix és una mostra del molt que Déu espera encara de la humanitat”. (R. Tagore).

L’excursió del primer dia del torn de colònies és al Santuari de Meritxell pel museu itinerant del camí ral: Els ainistes ofrenen a la Mare de Déu de Meritxell, Llum de migdia en les nostres nits, l’Himne de les colònies PIN-GUAI-NA 2024:

“Un camió de gelats ha arribat a Aina / uns pingüins preocupats volen tornar casa / tenen un ou misteriós i no sabem què amaga / l’hem de cuidar entre tots abans que es trenqui...”

La Mare de Déu de Meritxell somriu. Ella, a qui l’arcàngel Gabriel digué: “Alegra’t, Maria!” Ella, a qui la seva cosina saludà amb un “Feliç tu que has cregut!”. Ella, a qui els joves del MCECC, de la FEMN i AINA anomenen “Mare de Déu de l’Alegria” i festegen la festa el darrer diumenge de maig. Ella, dolça Mare de tots, la meva Confident, ens canta: “Magnificat”.

L’alegria més intensa la viu un servidor. Els vuitanta-quatre anys em recorden que visc la jubilació que ve del llatí jubilate, alegria. La meva joia puja molt amunt quan el Ian em diu que és el record de les colònies és el cançoner signat pels monitors i pel mossèn. Li dic que les gràcies les ha de donar a Andbank que de l’edició de 3.500 cançoners, 1.500 ens els paga la seva solidària generositat envers l’obra social, lúdica i pedagògica d’AINA. Gràcies, Andbank.

El pingüí, emocionat, exclama: “Ara ja sé quina és la distància més curta entre un cor i un altre cor. És una cançó”.