Les lliçons d’estiu apreses a Aina

Els infants i els joves, tots, són molt feliços. Tanquen l’estiu 2024 amb el tercer torn de colònies i el campament Tamarros. Diuen els padrins i les padrines de Canillo: “Amb la Festa de la Mare de Déu d’agost a la parròquia de Canillo s’acaba l’estiu”. Resa la dita: “A l’agost a les 7 ja és fosc”. Els dies s’escurcen. Al capvespre traiem el jersei de l’armari. Contemplem satisfets els més set-cents infants i joves que sumen els participants en els torns i campament CAINA i TAMARROS de l’estiu Pin-guai-na. La cirereta del dolç pastís d’estiu d’AINA és el curs residencial de titulació de monitors i de directors educadors del lleure. L’educació no es pot improvisar. AINA l’ofereix durant la segona quinzena d’agost als monitors que des del voluntariat han servit els ainistes de la casa, de la borda i dels campaments. És un títol que enriqueix el currículum dels joves, cada dia més valorat per la societat i exigit pels governs. AINA completa la segona quinzena d’agost com a Obra Social, Lúdica i Pedagògica de la Mare de Déu de Meritxell, amb l’acollida de les colònies dels infants del santuari de Sant Josep de la Muntanya de Barcelona. És un valuós regal de la Patrona Andorrana a trenta-un infants febles i sis religioses i monitors “que les esperen amb candeletes”, ens escriu la coordinadora de la Casa, Maria Àngels.

Avui diumenge, 11 d’agost, és el dia de colònies dels pares, de les mares i també dels padrins amb els ainistes, que clou el tercer torn de colònies. Un dia d’esplai saludable per conversar els monitors amb els pares i amb les mares. Aconsello, des de l’altar de Sant Serni, com a comiat, que cap infant ni jove marxi sense haver comprat el millor record de les colònies d’AINA: Es diu “Les ganes de tornar”. Els recordo insistint que en fer la motxilla no oblidin les dues lliçons ben apreses durant els 14 dies a AINA: 1) Mirar l’Estrella i 2) agafar la mà de la Mare de Déu de Meritxell.

L’escut que brilla a la paret homenatge a la pissarra andorrana a la rotonda de la Maternitat que uneix la carretera general amb la del santuari de Meritxell és una estrella amb vuit esteles. Set representen les parròquies andorranes. La vuitena, la més allargada, és l’Estela de la Mare de Déu de Meritxell, que il·lumina set muntanyes: Canillo, Ordino, Encamp, la Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany. L’Estrella meritxel·liana ens guia a totes i a tots nosaltres.

“L’Estrella em mira!”, exclama mossèn Cinto Verdaguer. En entrar a Andorra, és enxampat per una tempesta en què es pensa que hi deixarà la pell. Passat el temporal, el cel torna a ser serè i hi brilla un estel. Per a Verdaguer, és l’ull de Déu: “Déu em mira! Déu m’estima! Estic salvat!”. L’Estrella Maria de Meritxell brilla esplendorosament després de les calamarsades que cauen en el caminar de la vida. És l’Estrella que fa sentir dins del cor dels ainistes: “L’Estrella em mira. Déu m’estima. No tinc por, passi el que passi”. Els lladrucs d’un gos són per a mossèn Cinto la veu de Déu que el convida a aixoplugar-se a la borda al costat del llac de l’Angonella.

Sant Bernard demana a tots: “Mireu l’Estrella brillant i esplendorosa que s’aixeca, gloriosa i necessària, en el sostre del nostre immens oceà, que il·lumina amb els mèrits i exemples de vida de Maria, Mare de Jesús”.

En la tempesta, miro l’Estrella, invoca Maria!

Miro l’Estrella per no deixar-me arrossegar per la borrasca d’un món capgirat!

Quan m’ataquen ràfegues de temptacions, quan les adversitats em priven d’avançar, miro l’Estrella, reso a Maria.

Si l’orgull, l’ambició, les gelosies m’arrosseguen amb les seves onades, miro l’Estrella, reso a Maria.

En els perills, en les angoixes, en les situacions crítiques miro l’Estrella, reso a Maria.

La Llum de l’Estrella Meritxel·liana manté viva l’esperança, m’allibera de la por, em protegeix quan estic a punt de fer un pas en fals, i fa que amb la seva mirada maternal el pes de la motxilla sigui més suau.

AINISTES! Mirem l’Estrella Meritxel·liana i farem tots junts el Cim!

“Vull ser llapis!”, em confia la Núria amb una abraçada de comiat. La Núria, monitora de la Borda d’AINA, formada en l’escoltisme, és molt exigent en la formació espiritual dels adolescents.

“Vull ser llapis perquè allò important del llapis és la mina. Sense ella no puc escriure. Si el cor no està ple de valors humans i valors divins, no sabrem què escriure.

Accepto com a llapis la maquineta de fer punxa. Una maquineta que mossega i fa mal, però facilita el camí a la mina del llapis. Accepto totes les dificultats.

Com a bon llapis, compto amb la goma d’esborrar. Escriure implica errors, imprecisions. La goma em dona l’oportunitat de recomençar per millorar.

Soc feliç de ser llapis perquè ja deien els llatins romans: scripta manent. Les paraules se les emporta el vent. Si Josep Maria de Sagarra no hagués escrit l’any 1930 La invocació a Sant Jordi tot contemplant el Sant Jordi de l’església parroquial de Canillo, avui els ainistes no gaudirien de la seva bellesa: I si et volem tenir al nostre costat / Sant de la jovenesa... i et sentim com bategues amb nosaltres”.

Recorda, Núria, que un llapis, sense la mà, no pot escriure. Emporta’t a la motxilla la mà de la Mare de Déu de Meritxell i que Ella escrigui amb tu, llapis fidel, el que espera cada dia de nosaltres, com ho ha fet durant el torn per a la teva patrulla.

Gràcies, dolça Mare de tots, la meva Confident, per ser la nostra Mà. Felicitats per la teva Assumpció el dia 15 d’agost.