Educar en el lleure, educar per a la vida

Les rectores del curs de titulació d’educadors en el lleure, Sílvia i Anna, em cedeixen vint minuts cada dia per conversar amb els alumnes. AINA ha d’innovar sense tallar les arrels andorranes. Als meus 84 anys aprenc molt de cada un dels alumnes. Gràcies!, coordinadores del curs 2024!

Em fa feliç posar la meva cullerada al programa del curs. Els vint minuts amb els alumnes me’ls concedeixen abans de dinar. Espero que siguin el millor aperitiu per agafar més gana de compromís i d’entusiasme amb l’educació en el lleure.

AINA acull un estiu més durant la segona quinzena d’agost el curs organitzat concertadament amb el Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Una de les gràcies del curs rau en el treball d’equip del Moviment Centres d’Esplai Cristians de Catalunya (MCECC), de la Verge Blanca del bisbat de Lleida, de la Fundació d’Esplais de la Mare de Déu de Núria del bisbat d’Urgell i d’AINA d’Andorra. Els vuit professors i formadors, com la resta del claustre de professors, pertanyen als quatre centres citats. Els alumnes del curs de titulació de monitors són 25 joves de 18 a 25 anys. És el nombre màxim que permet per curs la Generalitat de Catalunya. Els del curs de directors, dels 12 alumnes que permet el reglament, en són 7. Dels aspirants al títol de monitors en provenen 7 d’AINA, 2 de l’Albada, 4 de Santa Maria, 5 de Gaspar de Portolà de Balaguer, 1 de Gastor de Castellserà, 3 del Grup Sardanista Montserrat de Lleida i 1 de la Mola de Peramola. La riquesa de la diversitat, gràcies al curs residencial, suma a la divisa de la Verge Blanca EDUCAR EN EL LLEURE, EDUCAR PER A LA VIDA la nostra andorrana VIRTUS UNITA FORTIOR.

Aquests 40 joves del curs em recorden l’enyorat Carles Capdevila, un dels meus mestres que m’ha ensenyat el camí a seguir. Capdevila va escriure: “Són joves especialment pesadets amb la idea d’anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se’ls veu feliços i -el que és pitjor -a la canalla que cuiden també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer d’estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure” (30 de maig de 2007).

Intento ser educador parlant als infants i adolescents, no des de mossèn Ramon, sinó des de l’infant i tenint molt present tot el que a ell li interessa. I amb aquesta actitud caminaré amb ells cap al cim. Per fer-ho els demano que em facin preguntes.

Un alumne em pregunta: “Creu que la figura de Déu és necessària i/o imprescindible en general a la societat i a la història i per a entitats com a AINA?”

Els conto una història de fa molts anys enrere, de quan la majoria de canillencs anaven els diumenges a la missa. Un company de la partida de botifarra al cafè del poble, cal Janet, em preguntà: Amb les misses que celebra, fa que Déu s’apropi a la nostra societat deshumanitzada?

Li responc fent-li una altra pregunta: “Totes les oracions que fem fan sortir el sol cada matí?”

Em somriu: No! El sol surt perquè obeeix a una llei universal!”

Doncs aquí tens la resposta a la teva pregunta: Déu està a prop de nosaltres independentment de les nostres oracions. Però les misses i les oracions no són inútils. Si tu no et despertes de bona hora, no podràs veure la sortida del sol. Si no celebrem misses, si no resem, encara que Déu estigui al nostre costat, mai aconseguirem sentir la seva Presència, la seva ajuda, el seu amor.

L’escriptor Foch escriu al llibre L’ART D’ÊTRE CHEF: “Una persona s’esgarria quan, per arreglar els problemes de la humanitat, s’aparta dels grans principis que són la base de la nostra civilització i l’essència del cristianisme”. El monitor és humil i dolç de cor. Estima els uns i els altres. Aspira, no a ser servit, sinó a servir. Aquestes paraules de l’Evangeli són al mateix temps el programa de la veritable autoritat del monitor. Ser monitor és una motxilla molt pesant si ets sol a portar-la. I és una motxilla magnífica quan et recolzes amb Déu. L’amic Père Gaston, fils de la Charité, ens confia:

“El secret del chef es diu Déu El Déu en persona que no rebutja mai a cap persona que s’hi acosta amb confiança i es recolza humilment sobre Ell. Déu ha promès de completar les obres d’aquell que les fa en el seu Nom com a bo i fidel servidor complevit labores ilius”.

Aquest és el secret que s’explica a les classes de la FEMN, Verge Blanca , MCECC , AINA.