Caminem en direcció a Meritxell

Andorra homenatja, el 8 de setembre, la Nativitat de Maria de Meritxell. La llegenda conta als ainistes al llac de Garçan, niu de la Verge, com canta mossèn Cinto “desnie-se’n la fada”, en ocasió de la signatura dels Pariatges, l’any 1278, s’encaminà la gavernera. Des d’aleshores, Andorra camina cap a Meritxell. El síndic portaveu, Nicolau Duedra, proclama, el 24 d’octubre de 1873, en nom dels consellers: “Per Patrona us aclama / el Consell amb gran amor / i entusiasmat proclama / que d’Andorra sou tresor. / Les comarques andorranes / Vós, Reina, vulgueu guardar”. Avui fa 151 anys de la proclamació votada unànimement a mà alçada per tots els consellers. Andorra fa cada 8 de setembre un fervorós besamà a totes les generacions d’andorrans que ens han transmès el tresor de Meritxell i, allò més important, que ens han donat l’amor que sentim per la Protectora del petit i gran país, el nostre, Andorra.

Com hem vingut avui als peus de la santa imatge de la Meritxell del segle XII? La seva mirada captivadora purifica el cor. La mà oberta i estesa dona la felicitat de compartir. La humilitat de les pageses de Canillo s’emmiralla en els esclops que calça. Hem vingut pelegrinant, que és sinònim de caminar junts, com un sol poble. Més encara, com una sola família. Ho cantem a una veu: “Pelegrins hi venen / fervents i devots / com bons fills s’entenen / sou Mare de tots. Ave Maria”.

El papa Francesc camina amb nosaltres. El Pastor i Mestre de l’Església catòlica visita pastoralment Indonèsia. La paraula catòlic significa universal. El papa Francesc, l’any 2021, obrí les portes del Sínode que es tancaran el mes d’octubre vinent. Francesc denuncia la globalització de la indiferència. Ens sacseja perquè al sofà del “vaya yo caliente, ríase la gente” ningú ens hi portarà la felicitat. Francesc demana: “Deixeu-me caminar descalç o amb esclops amb les persones de la feixa de baix”.

El punt de sortida del pelegrinatge del papa Francesc són tres verbs: “Trobar-se. Escoltar. Discernir”.

1. LA TROBADA. La icona de la trobada andorrana és la Festa de la Mare de Déu de Meritxell. Li cantem: “Bella i clara aurora / feu d’aquest cimal / dels pobles d’Andorra, la casa pairal. Ave Maria”. Festegem la Trobada en la Vetlla de Santa Maria presidida pel cònsol Jordi Alcobé i consellers de Casa Comuna i parroquians de Canillo com a Vetllada canillenca. Ens conviden a la coca i xocolata de festa major i al ball del poble de Meritxell. El santuari acull la Trobada dels pelegrins matiners a la missa de l’Aurora, la de la mainada i els joves a la missa de les 9 h presidida pel mossèn d’Encamp, la sessió del Consell que ha recuperat la Sala del Consell al claustre dels Miralls. L’arquebisbe presideix la Trobada de la missa de festa major, que es completa amb la ballada de la “dansa més bella de les danses que es fan i desfan” per acabar la Trobada dels pelegrins que busquen la pau del capvespre amb el concert i la missa vespertina. La festa de Meritxell és cada dia de l’any. Per l’aniversari de la Nativitat de la Verge, una mica més. Soc una persona privilegiada. He viscut la trobada de la filla que puja a plorar el traspàs de la mama. La trobada de la família que acompanya la jove mare a donar gràcies pel fruit del seu amor a qui “és la dona que dona a llum la Llum”. La trobada dels ainistes en obrir el torn de colònies. La trobada dels residents dels Com a casa de Canillo, de Clara Rabassa, El Cedre, els tallers de la Creu Roja i la Trobada de la Festa Magna... Les trobades de l’agermanament amb Sabart, patrona de l’Arieja i dels pelegrins de la Ruta Mariana que converteix el Pirineu Atlàntic, Lourdes, i el Pirineu Central, Meritxell, en braços per acollir a tothom. Tots caminem junts en direcció a Maria: Meritxell, Lourdes, Montserrat, Pilar i Torreciutat a la falda de la Mare de Jesús. “Marie est cette noble étoile dont les rayons illuminent le monde entier” (Bernard de Clairvaux).

2. ESCOLTAR. El papa Francesc diu que cal escoltar per caminar. Escoltar la bellesa del camí. Escoltar el silenci: “Meritxell del silenci, ensenyeu-nos a escoltar”. Escoltar el meu cor. “Parle avec ton coeur”, em diu el capellà de Sabart. Els joves monitors d’AINA afegeixen: “Escolta activa”. Pregunteu al nen i a la nena per poder escoltar-los. Escoltar com escoltava Maria. La més gran lloança de Jesús a la mama Maria és: “La meva Mare és aquella que escolta la Paraula de Déu i la guarda en el cor”. L’alegria més gran de les mares és quan el fill, la filla, les escolten amb fervor.

3. DISCERNIR. El papa Francesc completa el tret de sortida sinodal amb el verb discernir. Ens diu a la carta Evangelium Gaudium: “Que la ignorància no ens porti per camins falsos”. Hem de viure la mística dels ulls oberts. A la trobada darrera de responsables de santuaris de Catalunya, les Illes, Andorra i l’Arieja, el secretari del SIC Joan M. Mayol deia que discernir és acompanyar amb el cor obert, amb empatia, perquè la persona trobi la llibertat per fer la seva decisió personal.

El camí sinodal continua amb l’any 2025, any del jubileu de l’esperança. Per caminar portem la motxilla i a dins, l’esperança. Si no hi ha esperança, no hi ha camí. El papa Francesc ens demana per al jubileu 2025 que els santuaris siguin jardins d’esperança. La meva padrina Teresa em deia: “L’últim que es perd és l’Esperança”. El director espiritual mossèn Josep Reig em reptava: “Ramon, aprèn a esperar”. El papa Francesc diu: “L’esperança mai és decebedora”. El que espera no és passiu, ni es deixa vèncer pel pessimisme, ni per la tristesa, que és fronterera amb la depressió. Charles Péguy diu: “De les tres germanes fe, esperança i caritat, la més preciosa que ens fa un petó quan ens llevem, i un altre petó quan ens posem al llit, és la segona germana, l’esperança”.

L’esperança em fa sentir la presència de les persones estimades absents. Comparteixo l’esperança que regala mossèn Manel Pal en aquest poema que em regalà el dia que estrenàrem el nou Santuari del qual avui celebrem que fa 50 anys que el bisbe Joan Martí i el síndic Julià Reig col·locaren la primera pedra: Nou santuari. Ni ho somniàvem. Com baixada / del Cel – Jerusalem petita / i negra, com la Sulamita / triomfal ens acull amb alta arcada. / Triomf pur de l’amor. / Visquem la Vida Nova/ Ja sense rancor, / el poble, aquí, hi retroba / l’arrel i el calze de la flor. / Oh! / Blanca i rodona, al mig, mireu com brilla / la taula per a tots. Sí! Vós la Filla / del Pare i la Mare dels fills, ens l’heu parada. / Verge de Meritxell, sota vostra mirada /mirem enlaire i contemplem el cel. / I per cristall ens entra la claror/ de les altes muntanyes i l’anhel / d’una vida millor. / Oh, claustres de miralls i arcades blanques, per damunt de les tanques / l’Esperança i la Fe vencen la mort. / I, oh meravella, / al costat la petita i entranyable capella / més que mai ens és repte i record!