Passeu, passeu

Des del divendres 20 de setembre que les portes del taller de catequesi estan obertes de bat a bat. Conviden la mainada a entrar-hi amb un “passeu, passeu!” La sala taller es diu els Dotze. L’ambient relacional que s’hi respira és la base per aprendre de la vida. El nen i la nena treballen un procés d’humanització essencial per fer el pas cap a l’adolescència. A causa dels canvis socials que ha fet la societat d’avui, l’educació –educar vol dir acompanyament– se’ns fa molt costa amunt. La sociòloga de les religions Clara Fons Duocastella diu: “Ara ens trobem un desconeixement del fet religiós a les escoles. A Catalunya, el marc mental és que la religió és incompatible amb una societat moderna, però la nova realitat no va per aquí”. A Canillo, convidem amb un “passeu, passeu” cada divendres i dissabtes a la tarda al taller dels Dotze, per treballar el valor de la fe. És la fe de creure que puc aprendre. Té raó el filòsof Friedrich Nietzsche quan diu: “Puisse chacun avoir la chance de trouver justament la conception de la voie qui lui permet de réaliser son màximum de bonheur”. No hi ha res que ompli tant la vida d’un infant com el gust d’aprendre: que cada un tingui la sort de trobar el camí que el porti a la màxima felicitat.

Caminar és sinònim d’esperar. El papa Francesc convida, amb el Sínode que clourà el mes d’octubre, a caminar junts. El papa declararà, la posobra de Nadal l’any 2025, Any Jubilar de l’Esperança. Per la Festa de Meritxell pregàrem que el Santuari de Meritxell fos per festejar els 2025 anys del Naixement de Jesús, un jardí d’esperança.

Els veïns de Soldeu estan orgullosos de tenir presidint el retaule de l’església de Sant Bartomeu, la Mare de l’Esperança. Cada diumenge encenem una llantió a la valuosa i commovedora talla del segle XIV.

Els infants del taller de catequesi han votat unànimement que el centre d’interès i lema del curs 2024 – 2025 sigui PELEGRINS DE L’ESPERANÇA. Totes les sessions de treball començaran amb el cant: “Esperançats anirem caminant / sota un cel ben blau / joiosos himnes ressonaran / d’amor i de pau”. Andorra té la divisa Virtus Unita Fortior. Caminant junts som més forts i anirem més lluny. Dic a la quitxalla, companys del taller: Vinc a la catequesi per aprendre amb vosaltres.

El llibre més important de la catequesi que el bon Déu posa a les nostres mans és la nostra pròpia història. Saber parlar amb el teu cor “parler avec ton coeur”. Witold Gombrowitz diu: “Tots i totes portem la felicitat a l’interior”. És també la família. Louise Stoll, pedagoga, que va presidir el congrés internacional per a la millora de l’escola, declara: “La meva família va ser la millor escola”. Acostumo recordar a les reunions amb els pares i les mares del taller de catequesi que el que els fills no aprenen a casa, no ho aprendran ni a l’església ni a l’escola. El millor llibre d’AINA és la veïna església romànica de Sant Joan de Caselles. La cultura és el cos del missatge de Jesús, que deixà el cel per encarnar-se al nostre món.

La primera lliçó que es treballa al taller dels Dotze és el senyal de la santa creu. Hem recorregut el museu de creus heretades dels nostres avantpassats: 1) La creu en forma d’arbre del segle XVI de Soldeu; 2) La creu majestat del segle XII, la creu pasqual de Sant Joan; 3) la creu de Jesús sofrent del segle XIV; 4) la creu de la preciosíssima Sang de 1768 amb les pintures de les eines de crucifixió; 5) El calvari de la Sala del Consell de Casa Comuna; 6) l’església de Santa Creu on mossèn Cinto resà: “Creu sagrada, creu amada, vine, vine al nostre cor, creu formosa, dolça esposa de Jesús nostre Senyor”; 7) la creu dels 7 braços de la qual cada braç significa l’empelt de nosaltres a la creu de Jesús; 8) la creu de Meritxell al camí ral, 9) la creu barroca al costat de la Mare de Déu de Meritxell i 10) la creu de Mereig on hi ha tres creus: la cicatriu inesborrable de la mort, la del sepulcre buit i la de l’ànima que vola cap al cel. Acabem fent el senyal de la creu que hem de practicar sempre quan ens llevem, anem a dormir i entrem en una església. És el més important perquè és el que vol Jesús.

La Carlota té un posat trist. Em diu que la seva millor amiga es riu d’ella perquè va a catequesi. Un jove de l’UCPA que s’acull a AINA per a les setmanes blanques és fill d’un mossèn pastor protestant. Un company es riu d’ell: “Noi, jo no crec en Déu!”. El jove religiosament practicant li respon: “Tu no creus en Déu, però Déu sí que creu en tu”.

Dem confio a la mainada: soc feliç de treballar al taller dels Dotze perquè:

M’agrada més estimar que ser egoista.

M’agrada més somriure que la tristesa.

M’agrada més ser creatiu que arrossegar-me amb la rutina.

M’agrada més ser constant i fidel que queixar-me de tot.

M’agrada més lloar les coses bones dels companys que fer-los bullying.

En una paraula, trio seguir Jesús perquè vull donar un sentit al meu viure de cada dia.