Agermanament jumelage
La unió de les maresdedeus de Meritxell i de Sabart és fruit d’un esquitx de cafè
Diumenge tarda, 6 d’octubre, vaig escriure a l’agenda del Santuari de la Mare de Déu Sabart, patrona de l’Ariège, el desig: Mare de Déu Sabart, Mare de Déu de Meritxell, transformeu el mur dels Pirineus en braços de germanor. Convertiu els cinquanta-cinc pelegrins provinents de l’església de les Valls, participants al 18è jumelage a Tarascó, en pelegrins de l’esperança. El jubileu convocat pel papa Francesc per a l’any 2025 del naixement de Jesús duu el dolç nom Jubileu de l’Esperança.
L’agermanament de les marededeus de Meritxell i de Sabart és fruit d’un esquitx de cafè. Estrenàvem el segle XXI. El bisbat de la Catalunya Nord organitzà una trobada de turisme religiós de les parròquies rurals. Tingué lloc a Perpinyà, a la mateixa casa del bisbe. Meritxell hi fou convidada. M’acompanyà el consiliari de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, mossèn Lluís Barbal.
La salutació del Bisbe fou plena d’agraïment per la participació en la jornada. Ens encoratjà a fer de les esglésies abandonades uns espais per a l’evangelització. Passà la paraula a un amic arquitecte. El discurs fou més un testimoni que una conferència. Digué: “Soc arquitecte. M’acabo de jubilar. He tornat al poble que m’ha vist néixer. Estic arreglant l’església del poble que es troba en molt mal estat per l’abandonament que ha sofert durant anys. Hi faig de guia voluntari. Els Bons Homes passaren pel poble, fet pel qual l’església esdevé una aturada de valor per als pelegrins.”
Meritxell comentà que seguia les orientacions del SIC – Secretariat Interdiocesà de santuaris de Catalunya, que es reuneix cada any, durant tres dies, durant el temps de quaresma. L’Abat de Montserrat, Cassià Just, ens deia: “Cal que un santuari tingui la seva obra social”.
Andorra ha complert bastint AINA, l’obra social, lúdica i educativa de la Mare de Déu de Meritxell. Gràcies a aquesta obra podem acollir infants i joves que tenen com a primera excursió caminar a Meritxell pel camí Ral. Pel camí fan proves de gimcana, gràcies a les quals coneixen la història i els valors patriòtics i espirituals del santuari i entorns: “Meritxell del silenci, ensenyeu-nos a escoltar. Meritxell de la muntanya, ensenyeu-nos a admirar”.
El senyor Bisbe que parlava un català afrancesat, ens convidà a dinar. Seguí una enriquidora sobretaula. Hi hagué en grups petits un intercanvi afectuós d’opinions, d’iniciatives. El senyor Bisbe es comprometé a venir a Andorra a fer conferència quaresmal.
El Daniel de Tarascó, de l’equip de pastoral del Santuari de Sabart, em convidà a un cafè. Em digué: “Som veïns i no ens coneixem. Tenir murs és contrari a la voluntat de la Mare de Déu”. Aquest esquitx del cafè portà a escriure un borrall del Jumelage, Agermament, Sabart, Meritxell: 1) Els sabartencs pelegrinaran el mes de maig a Meritxell; i els andorrans, a Sabart el mes d’octubre. 2) El matí es dedicarà a conèixer el patrimoni de la comarca. 3) El Jaume Rossa esculpirà la Mare de Déu de Meritxell per entronitzar-la a Sabart, i una de Sabart per presidir l’entrada al Santuari de Meritxell.
Sabart i Meritxell foren profetes del Sínode convocat pel papa Francesc del qual es presenten les conclusions aquest mes d’octubre: “Caminar sinodalment, Caminar Junts”. No es coneix en la història altre jumelage de marededeus que el de Sabart i Meritxell. La posta francesa ho celebrà editant un segell amb les respectives patrones.
Diumenge 6 d’octubre celebràrem a Sabart la 18a edició. A les 10 h els pelegrins d’Andorra fórem acollits a Sabart. Resàrem una Ave Maria per la Pau, com demana el papa Francesc. Compartírem un petit refrigeri per seguir el camí cap al parc de la Prehistòria de l’Ariège. Després del dinar de germanor, hi hagué la missa i la processó presidides per les santes imatges de les marededeus de Sabart, Meritxell i Fàtima.
L’abbé Jean, rector de Tarascó i capellà del santuari de Sabart, ens acollí: “Chers fidèles du Christque la grâce et la paix de Dieuvous soient accordés’ et qu’elles vous embrassent toutes et tous”.
El papa Francesc beneeix l’agermanament quan escriu: “Recordem que la finalitat del Sínode no és donar més documents, sinó de fer germinar els somnis, suscitar profecies i visions, fer florir esperances, estimular la confiança, guarir les ferides, teixir relacions, ressuscitar una aurora d’esperança, aprendre uns dels altres i crear un imaginari positiu que il·lumini els esperits, escalfi els cors i doni força a les mans” (DP 32).
Gràcies, germans sabartencs, per la vostra calorosa acollida.