Pont Tibetà, pont de la pau

Els 20 nens i nenes de la Creu Roja d’Andorra fan, un any més, les colònies de Tots Sants a AINA. La salutació de benvinguda és guaitar de lluny l’Armiana que acull el Pont Tibetà, el Pont de la Pau. Entre somriures, cantem: “Jo vull la pau. Tu vols la pau. Nosaltres tots volem la pau. Au, companys, cantem ben fort que la guerra no volem!”. La mainada canta a ple pulmó, mentre les monitores busquen una paraula d’actualitat i reivindicativa per sumar-la al jardí de paraules dels joves que s’han acollit a la sala de Sant Galderic. L’han trobada: “INCLUSIU”.

Els infants s’animen cantant la pau. Han vist i han llegit als mitjans de comunicació d’Andorra que el dia 20 d’octubre havien batejat el Pont Tibetà amb el feliç nom de Pont de la Pau. El pont atreu tres-cents mil visitants a l’any. La placa col·locada a l’entrada del pont és la primera de les set que compondran el pelegrinatge de pau per les tres Valls andorranes: Valira de l’Orient, Valira del Nord i Gran Valira. El monitor Quique la llegeix per als colonistes: “Cerimònia al Pont Tibetà amb meditació. Inici de la Ruta de Pau. Els esforços pels drets universals, per la compassió, l’amor i l’alegria basteixen el Pont de la Pau. L’Orient, representat pel lama Thubten Wangchen, i l’Occident, per mossèn Ramon, cònsols i consellers de Casa Comuna de Canillo, UNESCO d’Andorra, es donen la mà”.

El Quique, un noi que es prepara per ser monitor titulat voluntari de la Creu Roja i de Colònies d’Estiu, s’il·lusiona amb la lectura i exclama: “Volem que s’acabin les guerres! Volem muntanyes de solidaritat que siguin ponts i no muralles! Volem estimació entre tots els ciutadans del món! Volem quilos de comprensió entre les famílies! Volem respecte per acabar amb els assetjaments escolars, les marginacions dels companys de color. Volem l’Amor! Volem la Pau!. La Creu Roja és inclusiva”.

Tots els companys aplaudeixen entusiàsticament les emotives i justes paraules del monitor. L’Anna aixeca la mà per demanar: podem anar a buscar la pau al Pont Tibetà! La monitora li agafa la paraula: “Demà al matí anirem a buscar la pau al Pont Tibetà, Anna”.

Som-hi!, diuen les monitores. Els colonistes, a les deu del matí, enfilen el sender devers l’Armiana. Observen la casa i el paller enrunats. El seu estat no és causat per cap bomba. Són els anys d’abandó que han patit. Ho canten els ainistes: “La casa és vella i s’enfonsa... però el cel és blau”. La mainada queda captivada des del mirador de l’Armiana davant el paisatge que contempla: El Forn, Cap de Rep, Encampadana, Ribaescorxada, el Tarter... i a l’esquena el Casamanya. L’Anna, inquieta, insisteix: Anem a buscar la pau.

Els colonistes caminen una trentena de passes pel pont tibetà. No veuen la pau. S’enfaden. Ens han enganyat. La pau no existeix! Avancen un centenar de passes més. Miren a la llunyania. Es pregunten: “No deu ser allà dalt al fons del llac gran de la Vall del Riu, el més fondo de tots els llacs d’Andorra? O potser la pau viu al cim dels pics que coronen la Vall del Riu, el cim de l’Estanyó o el cim de la Serrera?

L’Anna diu, plorant: “Qui pot baixar al fons del llac Gran de la Vall del Riu? Jo tampoc no puc pujar al pic de l’Estanyó? La pau no és per a nosaltres”.

L’Àngel consola l’Anna: “La pau es troba a l’altra cara de la lluna. És el millor lloc. Per això m’agrada tant contemplar la lluna brillant en un cel tot estrellat. Li canto: “Dins la fosca tot d’una, sobre el tronc d’un vell pi, s’enfilava la lluna com el punt d’una i”. Això em dona molta pau.

L’Anna pregunta al mossèn: “Qui anirà a buscar la pau allà dalt de la lluna?”

El mossèn els explica el conte budista. El lama Thubten cantà pregant el dia del bateig del Pont Tibetà, Pont de la Pau. El lama cantava amb els ulls tancats: La pau s’amaga al cor dels homes i de les dones que és l’únic lloc on manes tu. La porta del cor s’obre sols per dins. Sigues gelós de la teva pau al cor i sembra-la en el pont que uneix les persones, les famílies, els pobles, el món. Per això els ainistes celebrem la pau quan arribem a un llac o a un cim cantant: “Agermanats, anirem caminant, sota un cel ben blau. Joiosos himnes ressonaran d’amor i de pau”.

El rètol del Pont de la Pau diu: “Meditació”. Meditar vol dir parlar amb el teu cor. Martin Luter King, Premi Nobel de la Pau 1964, ens obre el camí:

Jo crec en la pau.... Crec en la igualtat i la llibertat per a la vida del cor.

Crec també que un dia

tota la humanitat reconeixerà

que Déu és la font del seu amor.

Jo crec que la bondat salvarà

i que donarà, com a fruit, la pau.

El llop i l’anyell pasturaran junts...

I ningú no haurà de tenir por de res.

El mossèn demana als 20 colonistes de la Creu Roja: “Obriu els braços ben oberts. Tanqueu els ulls. Mireu la pau cantant: Pare nostre... doneu-nos la nostra pau de cada dia!”.