Estima i canta

A la ciutat de Trastevere admirem la basílica que duu el nom de Santa Cecília. La romana Cecília fou martiritzada a finals del segle cinquè. La basílica guarda el retaule del martiri. Una de les predel·les de la passió conta que la Cecília mentre la martiritzaven cantava. El fet explica el perquè Santa Cecília ha estat escollida com a patrona pels músics. El martiri de Cecília em recorda la pel·lícula “Diàleg de Carmelites”. La Revolució Francesa condemnà a la foguera les germanes religioses. Només pujar al carro que les portava a la foguera, les monges començaren a cantar “Veni Creator Spiritus”. Ni les flames del foc podien silenciar els seus cants. “El Senyor és la meva força. Se n’alegra el meu cor. Vull lloar-lo amb els seus cants”. (Salm 2,7) Donar la vida és la prova més gran d’amor. Les monges estimaven. Les monges cantaven.

Canillo estima i canta tots els mesos de l’any. En els dies de tardor, canta una mica més. La presidenta de l’Associació Amics del Cambra Romànica, Clara Pladevall, comparteix l’alegria de celebrar enguany la novena edició del cicle dels seus concerts. La joia s’engrandeix gràcies a la complicitat i el suport dels col·laboradors habituals i pel suport de la Fundació ONCA, de l’Ambaixada de França a Andorra i sobretot de la Casa Comuna i el Govern d’Andorra. Pladevall escriu: “El Comú de Canillo demostra de nou la seva sensibilitat i acompanyament en les iniciatives sortides de la societat i el recolzament de la cultura de la parròquia”. Sense oblidar el nostre agraïment a l’església de Canillo que obre les portes de bat a bat de Sant Serní, Sant Pere del Tarter, de Soldeu i del santuari de Meritxell. Un dels fruits més importants de la música és la comunió dels ciutadans. El decorat de cada un dels nous concerts és el Virtus Unita Fortior. La presidenta del Cambra Romànica ho comenta en la presentació dels reconeguts artistes: “En un món de guerres Israel–Gaza, Rússia–Ucraïna, la música ens serveix d’unió i d’acompanyament per a poder empènyer cap a una societat més compromesa i més sensible a favor de la causa de la pau”. Pau Casals deia que la música era la llavor de la pau.

La terra més adobada per sembrar la llavor de la pau és la dels infants i la dels joves. La Cambra Romànica, a més a més dels nou concerts, n’ha organitzat dos per a la mainada de les escoles andorranes i franceses de Canillo. No oblidem que a la primavera la Cambra Romànica organitza el concurs de joves músics. Els guanyadors, el Jordi Albelda i els seus companys Elisa Bosch i Maaya Akutsu, han ofert els concerts de dia 8 i 9 de novembre a l’església de Sant Serni. Els ensenyants s’emocionaren en veure com els artistes feien viure l’art de la música agenollant-se als seus peus per omplir-los de bellesa, com el mateix Mestre Jesús ho feu al darrer sopar. La directora de l’Escola posà la cirereta d’or als concerts agafant la vareta del director per cantar amb els alumnes i amb els músics El cant dels ocells en català i en francès.

“A AINA s’aprèn a estimar” és el mantra dels monitors i de les monitores d’AINA. L’estructura de la casa que es diu Convivència s’empara amb dues columnes: Natura i Cant, que, a la vegada, sostenen el llumà de la sala més noble de la casa que es diu: Andorra.

El cap de setmana, 5 i 6 d’octubre, AINA acull cent dotze monitors de la Fundació d’Esplais de la Mare de Déu de Núria i els d’AINA. La missa fou presidida pel bisbe arquebisbe Joan Enric i pel bisbe coadjutor Josep Lluís. Durant l’ofertori ofrenaren l’himne de la FEMN: “Que amb nosaltres fas camí / fes-nos lliures i amb bon cor / que estimant s’és més feliç...”. Els monitors amb la mainada contemplen la mà estesa i ben oberta de la Mare de Déu de Meritxell. Cada dit ens diu el pas a fer per arribar cantant al compliment de la llei que és l’amor:

1. No facis als altres allò que no vols que et facin a tu: “I quan cantem tots recordarem / el teu gran amor que el trobarem a faltar junts...”.

2. Fes als altres allò que vols que et facin a tu: “Compta amb mi en l’últim sospir de la nit / i en el primer alè del dia...”.

3. Estimeu-vos els uns als altres: “Pessigolles / les escamparem pel món / sembrarem les rialles / pels camps i les muntanyes”.

4. Estimeu els vostres enemics: “Solo le pido a Dios / que la guerra no me sea indiferente...”.

5. Com el Crist ens ha estimat, estimem-nos els uns als altres: “Vine amb mi /t’ensenyaré la cançó de la felicitat. / Bat les ales, mou les antenes...”.

Els meus amics mossens de l’Ariège al santuari de Sabart agermanat amb el de Meritxell canten: “Restez en tènue de louange, / tous habilles d’hymnes nouvelles: / Soyez le peuble des chanteurs! / Devenez l’arbre ivre de fleurs / oú les humains que Dieu appelle / feront concert avec les anges”.