Un gra de blat a preu d’or

Les trobades de dos dies de convivència a règim de pensionat durant el curs escolar sovintegen a AINA. Les convivències durant les vacances s’allarguen de set a catorze dies. El copríncep De Gaulle creà, l’any 1945, per aixecar la França de la postguerra l’UCP –Union Plein Air–, la convivència de set dies. Dediquen set hores a l’esport, tres a tallers de reflexió, teatre, cant... Tot ho viuen en règim d’internat. AINA els acull durant les setmanes blanques del mes de febrer. Enguany, serà el 23è hivern. Els esquiadors de 17 anys s’alberguen al Casal Sant Serni de la rectoria de Canillo perquè han de cuinar.

El cap de setmana 23 i 24 de novembre, els nois i les noies dels campaments CAINA i TAMARROS han tingut una trobada de convivència a AINA. Han recordat anècdotes gracioses i alliçonadores com el problema de l’aigua a la muntanya, la patrulla que es va desorientar i va perdre el bon camí o com el portal del campament, després de tanta feina per muntar-lo, se’ls va esfondrar. Un dels moments més agradables de la convivència ha estat el repàs de les cançons que ara canten a casa o a les trobades d’amics com Arrels de l’amor, Que tinguem sort, La flama... Ensems han suggerit alguna cançó per al campament 2025 com Esperançats anirem caminant, que han escoltat dels infants del taller de catequesi.

Uns dies de convivència d’internat en un alberg són molt necessaris per curar la malaltia de l’aïllament. AINA dona fe que l’educació en el lleure és la medicina més eficaç per a la solitud dels joves. L’estudi elaborat per l’Observatori Estatal de la Soledat, basat en 2.900 entrevistes, diu que més del 28% de les persones de 18 a 34 anys que resideixen a Catalunya se senten soles. El professor Truñon completa: “Les persones que es comuniquen habitualment en línia amb les seves relacions d’amistat senten més del doble de soledat que aquelles que s’hi comuniquen de manera presencial”. Em plau que els joves de CAINA i TAMARROS, en entrar a AINA, dipositin lliurement en una caixa els mòbils que no recuperaran fins acabada la convivència.

La vetllada de després de sopar és el temps sagrat reservat per al mossèn. M’agrada contar llegendes a la mainada. També als joves, futurs monitors. Tinc total confiança que un dia les explicaran als seus nens i nenes. És la Festa de Crist Rei. Els conto:

Hi havia un jove rodamon, més sol que un mussol. A més, amb una cara esvaïda que despertava la compassió a la persona més garrepa. De sobte, van aparèixer uns soldats d’escorta. Enmig d’ells, un cotxe dels més luxosos –de marques no n’entenc– i a dins, el rei. En veure el jove, mana aturar-se. El jove, sorprès, ja es veu salvat: “El rei s’ha compadit de mi i em farà una sucosa almoina”. Se li acosta el rei per demanar-li una mica de la seva manduca. El jove no vol decebre Sa Majestat. Obre la motxilla. Treu un gra de blat que havia recollit espigant al camp acabat de recol·lectar.

A l’hora de sopar, el jove buida la motxilla. Entre els grans de blats espigolats –oh, sorpresa!– hi ha un gra d’or. És el gra que havia donat al rei. Es posa les mans al cap. Es lamenta de no haver estat més generós (excuseu que retalli la història).

Demano als joves campistes, alguns d’ells amb un estiu de premonitors a l’esquena, quins grans d’or han rebut a canvi de la generositat de donar un gra de blat. Els escriuen. Em fa feliç compartir-los.

“Ha estat el primer estiu de monitor. La meva vida s’ha pintat de colors gràcies a la meva patrulla”. (Guillem)

“Les llargues vesprades entorn del foc de camp cantant i contant-nos les vivències de l’excursió al cim del Comapedrosa les portaré tota la vida al meu cor”. (Carla)

“He après que un treball ben fet demana una fidelitat il·lusionada que sempre requereix esforç”. (Alba)

“D’AINA he après que la crítica és necessària en la recerca compartida de la veritat”. (Marc)

“En educació, els ideals sense mètode són cecs, de la mateixa manera que els mètodes sense ideals són buits”. (Enric Puig)

Dono gràcies a la dolça Mare de tots, la meva Confident, per l’èxit espiritual de la convivència. Ella em somriu: “El mestratge és llàntia i la instrucció és llum, dona vida la correcció que amonesta” (Pr 6,23).