Gaudete

D’avui en deu dies serà Nadal. Celebrem el diumenge Gaudete, la dominica de l’alegria. El tuit del papa Francesc resa: “La veritable alegria irradia una vida que, entre dificultats, camina amb la llum de l’esperança i amb el gaudi de l’amor. Gaudete! Encomanem l’alegria als companys de camí?”. Apassionant pregunta. Hi penso.

Gaudete! El jubileu de l’esperança neix del cor de la fe i de la mirada de l’ànima.

Gaudete! El jubileu de l’esperança treballa per bastir la societat de l’autèntica justícia; fer un món millor del que hem trobat, com deia Baden Powell, fundador de l’escoltisme.

Gaudete! De la font de l’esperança brollen la saviesa i el seny que reguen les llavors de les nostres tradicions.

Gaudete! L’esperança rescata l’amor aigualit per recuperar la força d’estimar.

Gaudete! L’esperança és la mesura de l’amor sense mesura.

Gaudete! L’esperança és l’Estel meritxel·lià que ens il·lumina amb els raigs resplendents de la joia i de la pau.

Gaudete! L’esperança és la desbrossadora per esbardissar les herbes que ens barren el camí.

Gaudete! L’esperança és la virtut que transforma el fracàs en un guany.

Gaudete! L’esperança que ens fa el petó de bon dia cada matí, com diu el poeta Charles Peguy, ens encomana les virtuts de la fidelitat, de la creativitat, de l’agraïment i de l’esperit de servei del Jesús que rentà els peus dels seus deixebles.

Gaudete! L’esperança que ens fa l’abraçada de cada vespre en posar-nos al llit per “faire de bons rêves”, perquè “és quan dormo que hi veig clar”. L’abraçada de la pau potser perduda en el cansament de caminar.

Gaudete! L’esperança ens fa l’honor de ser les arres de l’aliança entre el bon Déu i els ciutadans de la terra.

Gaudete! L’esperança ens dona la capacitat de dialogar.

Gaudete! L’esperança és inseparable del bon humor. Un exemple. Diu l’espòs als companys: -A casa, socjo qui té sempre la darrera paraula. Els amics li pregunten: Quina és la darrera paraula?. Respon l’espòs: “És amén”. Ha, ha, ha...”

Gaudete! L’esperança ens ensenya a envellir amb dignitat.

Gaudete! L’esperança em fa lliure i és l’art decisiu i definitiu l’ars moriendi, l’art de la bona mort.

Gaudete! L’esperança encén la flama de l’amor, vencedor tant en la vida com en la mort

Tinc la gran sort de celebrar cada diumenge la missa a l’església de Sant Bartomeu de Soldeu davant el retaule presidit per la Mare de Déu de l’Esperança. Una preciosa talla del segle XIV. Abans de tancar portes, m’acosto a la sagrada imatge. Li acarono els peus. Li recordo a cau d’orella:

Dolça Mare de tots, el cor es fa de pedra quan falta l’esperança que ens priva d’estima. Concedeix-me la teva esperança perquè el meu cor visqui l’amor fins a la bogeria.

Ella, que ha vingut no sabem com del peu d’una creu, em somriu: “La Creu és el preu de l’esperança i de l’amor. Obre el teu cor a la fortalesa per acceptar i portar la teva creu”. La Creu és la Paraula d’amor més gran que pots predicar. I amb l’amor, la compassió, el perdó i l’esperança!