Els àngels canten, sempre positius!

La tristesa es diu foscor. L’alegria es diu llum. L’àngel saluda Maria de Natzaret: “Alegra’t, Maria”. La icona de la negror de la nit és la por. La llum que venç la por és el Nadal de Jesús. Els àngels a Betlem, en el cor de la nit, canten per als pastors sorpresos per la lluminositat de la nit: “No tingueu por! Us anunciem una gran alegria que ho serà per a tota la humanitat: A la ciutat de David, ha nascut l’Infant, el Messies salvador”.

Tagore, poeta hindú, vint segles després, entona de nou el cant dels àngels: “Cada infant que neix és la prova fefaent que el bon Déu encara espera molt de tots nosaltres”.

El Papa Francesc estira el fil dels àngels de Betlem en la carta Evangelii Gaudium. L’any 2013 va escriure: “Hem d’avançar en la missió de l’alegria que ens ve del Nadal”.

Els escolars de Canillo han passejat pel Canillo que brilla contemplant les escenes del pessebre exposat pels carrers, places i rius del poble. La mainada ha gaudit de la bella tradició plena de significat que els apropa al sentit del Nadal de Jesús. I els ajuda a viure en una societat desmemoriada per viure el Naixement avui. Canillo brilla, lema de Casa Comuna canillenca per a xics i per a grans, regala el pessebre i amb ell la tendresa i tots els significats. Amb ells omplim la vida “enmig del fred i la neu”, com cantem a la nadala Les dotze van tocant.

Els joves monitors i monitores cerquen el missatge del veritable Nadal, enfront de nadals que s’obliden de l’Infant. Cada any, el cap de setmana després de la Immaculada, AINA celebra el Nadal Jove. L’activitat més important és dur el pessebre a la muntanya. El primer any fou el desembre de 1980. AINA no s’havia inaugurat encara, el Pere, el Toni, el Nadal i el mossèn pujàrem el pessebre al Comapedrosa. Han seguit els pics: Roca Entravessada, Casamanya, la Torroella, el pont Travenc, cruïlla del Siscaró i Juclar... i aquests darrers anys a la comarca de Mereig, al campament TAMARROS. El recer del Casamanya i la corona del Santuari de Meritxell acullen el pessebre a qui li ofrenen la nadala del Pare Ambrós: “A la neu ha aparegut / un estel que ens ha vingut / d’una terra estranya / sobre Casamanya”. En deixar el pessebre es llegeix l’Evangeli del Naixement i es fa un concert de nadales. De nou a AINA, té lloc el dinar de família nadalenc, una formació sobre la farmaciola de colònies donada per la infermera Silvia Mandicó, i la tria del tema i centre d’interès de colònies Estiu 2025, el joc de l’amic invisible. A la vetllada de la nit, coordinada pel mossèn, hem treballat el lema jubilar del Papa Francesc “Som pelegrins de l’Esperança”. La virtut de l’Esperança implica repositivar les actituds davant la vida. Ser positiu és la millor manera de creure i viure l’Esperança.

Escollim els deu manaments que menen a ser positius. Exposem l’actitud negativa com a punt de partida per arribar a l’actitud positiva. Em fa feliç compartir les respostes que més han ressaltat.

La vida no és no tenir problemes. La vida es viu quan ens posem a buscar les solucions.

La vida no és tenir riqueses. La vida té sentit quan tenim per ser, i no som per tenir. Alguns joves han insistit en la riquesa espiritual i cultural.

Si en la vida has estat traït, soluciona el greuge perdonant. La violència genera violència, diu Jesús. Quan arribi el fracàs, tornaré a començar alliçonat per l’error i amb més entusiasme. Un savi de qui no recordo el nom diu: “L’èxit de la vida és anar de fracàs en fracàs sense perdre l’entusiasme”.

Si en el camí de la vida quedo bloquejat per les dificultats, trauré de la motxilla el valor de la perseverança, aprendré a gestionar i estaré content per experimentar que els obstacles em mostrin el camí.

Si he tingut la mala sort de començar malament, intentaré començar de bell nou i bé. Si he tingut la mala sort d’haver perdut els amics per les raons que siguin, en buscaré d’altres començant per entrar en alguna associació com AINA de les que tenen com a ADN “crear lligams d’amistat”. Ho conta el Petit Príncep.

Quan m’equivoqui, acceptaré que m’he equivocat.

Si en la vida no em sento estimat, em guariré amb més autoestima i estimant. Sant Francesc d’Assís resa: on no hi ha amor, sembro amor i recol·lecto amor.

Si em sento sol, estimaré el valor de la soledat i amb ell fugiré de tota mena d’aïllament buscant una bona companyia.

Si em sento incomprès, buscaré sempre comprendre els altres.

Resumeixo el decàleg en un sol punt. Quan estic trist o amargat o decebut, pujo a veure la dolça Mare, la meva Confident, contemplo la seva mirada maternal, que m’omple de nova energia i em diu: “Som-hi, Ramon! Espavila!”.

Sant Nadal de Jesús, lectores i lectors.