La torxa de Nadal
El camí de la vida es fa millor compartint amb els altres el foc de la solidaritat
La baixada de torxes de les pistes dels Piolets fins al poble de Soldeu és el comiat a l’any 2024 i la benvinguda al nou any 2025. Aquesta nit del 31 de desembre m’emociona. Els anys de la meva joventut, calçats els esquís i torxa en mà havia fet la baixada. Una torxa té la llum molt limitada. Totes les torxes unides baixant en processó fan brillar la majestuosa pista de l’Avet. Els ainistes a l’estiu amb una humil torxa encenen la foguera de germanor del foc de camp.
Fet mai vist, un foc de camp en el pessebre de Nadal. No és cap error del calendari. El foc de camp es fa en els dies assenyalats de les colònies. La primera nit del primer dia per crear caliu. El diumenge de mig torn de colònies perquè és el dia del Senyor. I l’última del torn de colònies perquè tots sabem que el foc a l’espai del Rocdelquet s’apagarà però no s’acalarà en el cor dels ainistes que continuaran cantant: “Les flames pugen, les veus s’eleven. Germans de cor cantem gaiament la joia de viure aquest bell moment. Visca la claror del foc”.
Els ainistes no van equivocats perquè és Sant Josep qui engresca la festa. L’esdeveniment del Nadal de Jesús s’ho val, i molt més. Ho cantem: “Josep a poc a poc encén allà un gran foc i els àngels canten”. Commou que els àngels siguin ainistes, i els ainistes al voltant del foc amb les flames reflectides en els seus rostres siguin àngels.
La gràcia d’un foc de camp és que segueixi el ritme de les flames. Quan aquestes són vives els colonistes, també els àngels trenquen, com ho fan les flames, les foscors més negres. Canten: “Pessigolles, La dansa de l’alegria...”. Quan les flames s’ablaneixen, infants i monitors miren el cel i entonen amb un to ben dolç: “No has comptat mai les estrelles / quan la nit estén el vel. /Elles fan les nits més belles quan llueixen en el cel...”. La vetllada acaba amb la pregària d’agraïment de tantes meravelles que dirigeix el mossèn.
Aquesta nit de festes nadalenques s’ha trencat l’esquema. La pastora Caterina, després de cantar la seva nadala a l’Infant Jesús i de fer-li un petó, s’ha fabricat una torxa, ha fet seure novament el mossèn a la rotllana i, entusiàsticament, ha començat la reflexió espiritual.
Si us plau, mireu tots la flama de la meva torxa. Contemplem-la amb els ulls del cor.
La torxa fa poca llum però per allà on passa, hi esvaeix la foscor. De la mateixa manera l’amor il·lumina la vida de les persones. M’ho ha dit el petó del Nen: “Caterina, sigues torxa encesa”.
La torxa ens fa només de frontal per passejar d’AINA pel camí Ral a Meritxell. De la mateixa manera l’amor ens mostra el camí a seguir pas a pas amb els companys. “Camí sinodal”, en diu el Papa Francesc.
La torxa es consumeix per fer llum a qui la necessita. L’amor es dona perquè l’altre no perdi el camí de la felicitat.
La torxa per fer llum se’m trenca pels costats. Donar amor implica riscs de canvis i de patiments.
La torxa per aconseguir l’objectiu de la seva raó d’ésser de donar llum es fon, de la mateixa manera quan estimem, anem gastant la nostra perquè els altres visquin. No hi ha amor més gran que el de donar la vida per les persones que estimes.
La meva torxa s’apaga per les inclemències de les circumstàncies. Però l’apropo a la torxa del company i torna a cremar, i ara amb una llum més resplendent.
Teniu tota la raó del món. La meva torxa fa poca llum. Per aquest motiu l’ajunto a les vostres torxes i junts fem el gran foc que encén Josep on els àngels del cel baixen a cantar-hi. “Vora el foc en la nit freda / cantarem una cançó”.
Mirem el cel. Admirem els estels. En falta un, el de l’esperança que, quan s’apaguen les torxes de la fe, de la caritat, de l’alegria, les torna a encendre, si li obrim la porta de la pregària: Joves,
Enamoreu-vos de la Llum. No podem caminar a les fosques. Mireu les coses pel seu costat bo i no pel dolent.
Joves,
Creieu descaradament en els altres. L’alteritat és un valor que puja de preu cada dia. Sigueu persones d’escolta i esdevindreu servidors els uns dels altres.
Joves,
Recordeu-vos que teniu ànima, Doneu-li de menjar quatre cops al dia. Coneixeu-vos a vosaltres mateixos i us podreu obrir als altres de cor a cor. Perquè l’aventura més bella de la vida és l’amor.
Canillo ha recuperat la festa de Sant Joan Evangelista de Caselles. Sant Joan resumeix els 73 llibres de la Bíblia en una frase: Déu és Amor. Amb aquesta torxa Canillo brilla tots els dies de l’any. La quarantena de participants a la festa en donà fe compartint la missa presidida per les autoritats i el caldo ofert per la Fàtima i Casa Comuna al voltant del foc encès amb una humil preuada torxa.