Carícies a la neu
Ses Majestats han complagut els andorrans. Les muntanyes s’han abillat bellament
Obrim la porta del mes de gener 2025 –janua ve del déu Janus, que vol dir “porta del començament del camí”. El papa Francesc ha obert la porta jubilar per als caminadors de l’esperança. Posobra de Reis, els tres pelegrins d’Orient passen per la porta janua. Ens encoratgen en el pelegrinatge universal cap a un món de pau.
El primer de gener és el Dia Mundial de la Pau, per a creients i no creients. Per a tothom. Els tres missatgers de pau ens omplen generosament la motxilla de valuosos regals: l’or de la justícia, l’encens de l’espiritualitat i la mirra de la salut. També ens porten els regals demanats a la carta als Reis, entre els quals sobresurt el de la neu més abundant i més verge.
S. M. han complagut els andorrans. Les muntanyes s’han abillat bellament amb la neu. Els Reis han escrit damunt el mantell blanc que cobreix les comarques andorranes la recomanació: acaricieu la neu.
AINA recull l’encàrrec. Organitza la 48a edició dels Jocs de Neu. Els infants i els monitors que s’hi han apuntat tenen unes ganes boges de gaudir de la neu i d’acariciar-la.
Els 83 participants comencen el dia cantant nadales al pessebre de l’amfiteatre de l’alberg AINA: “... a la neu ha aparegut / un estel que ens ha vingut / d’una terra estranya / sobre Casamanya”.
El tió de Càritas, del Santuari de Meritxell, de Roca & Ribes i de Casa Comuna de Canillo dona a cada infant el regal acomplint el lema, “Per Nadal, cap infant sense regal”. La cursa de trineus per la baixada del camí de la Devesassa és l’aventura del dia. El dinar de germanor recorda a la canalla que és Nadal. El plat fort d’uns Jocs de Neu és la gimcana blanca.
Cedre del Líban. Canta per obrir la gimcana blanca: “Blanc és el color de la neu a dalt del cim,/ al matí quan surt el sol...”. Els monitors formen les patrulles, que, després de contemplar i acariciar la neu durant 30 minuts, han de dir quin és el color que fa més encantadora i captivadora la neu canillenca. Passada la mitja hora, es troben totes les patrulles a l’amfiteatre Roc del Quer. El Dani de la patrulla del Roc de les Bruixes és el primer a donar l’opinió del grup. Proclama que el verd dels arbres de fulles perennes, el de les gaverneres i el dels abarsets és el que fa més bonica la neu.
La Carlota de la patrulla Rocafort diu que és veritat que el verd afavoreix la blancor de la neu. I afegeix que el blau del cel andorrà la fa més encisadora. Mireu els cims blancs i el cel blavíssim, com s’abracen! Voleu un petó més bonic d’amor?
El Daniel de la patrulla Casamanya dona la raó als seus companys. Però els fa observar que els colors, sense el groc brillant del sol, no són res. Els ciutadans d’Andorra diuen que la neu és l’or blanc de les Valls. El Pau, company del Dani, afegeix: “Les fulles groguenques dels pollancres es deixen anar per acariciar la blancor de la neu per fer-la més pretensiosa”. La neu, agraïda amb la humitat, les farà florir de bell nou a la primavera.
El Pere de la patrulla Roc del Quer diu tímidament: “La foscor de la llosa andorrana i la pedra seca de les bordes embelleixen també la blancor de la neu”. Ja sabeu que les opinions contrastades fan relluir la veritat en les crisis socials. També en la naturalesa, que és molt sàvia.
El Ramon, monitor que coordina la gimcana, atura les proves. Els demana de tancar els ulls i contemplar la bellesa de tots els colors junts. És l’arc de Sant Martí que uneix el Casamanya amb el Bony de les Neres. Totes les patrulles es posen a cantar: “Tots aquests colors m’agraden a mi, si tu ets amb mi... Com ho fa bellament l’arc de Sant Martí”.
La patrulla de Cabana Sorda es queixa de no haver tingut prou temps per acariciar la neu i agermanar els colors com ho fa l’arc de sant Martí.
El Jordi, coordinador del programa d’activitats d’AINA durant el curs, els anuncia amb un ample somriure que els Reis els regalen dos caps de setmana residencials a AINA per lliscar i acariciar la neu de Mereig i de la vall d’Incles calçats els esquís de fons. Tots aplaudeixen.
El Ramon, monitor, engresca els ainistes: “L’esquí de fons cerca simplement gaudir de la neu. L’esquí crea lligams d’amistat per compartir allò que compta realment en la vida i comprendre que tot té un sentit”.
Mossèn Cinto Verdaguer canta a Maria, Mare de Jesús: “Més blanca que ella (la neu) sou vós poncella / poncella i rosa del Pirineu”. Jesús, el 6 d’agost a la muntanya del Tabor, es transfigura amb uns vestits fulgurants com la blancor de la neu. Els Reis ho prediquen amb els fets: no podem caminar sols. Vivim la convivència. Som els uns per als altres.