Juguem tots a fet i amagar

Sí! Vull jugar, responc amb als infants fondistes. Després de dues hores de classe d’esquí de fons encara els queden energies per cremar. “Han ben sopat”, diuen a Canillo. Ara els queda fins a la vetllada del vespre una mitja hora llarga.

Els pregunto: A què voleu jugar?

Em responen ben decidits: A fet i amagar.

Em plau el joc. Es pot jugar dins l’alberg. Al camp d’esports hi fa un fred que pela. A més, aquest joc és una bona manera de conèixer tots els racons de la casa. Els set monitors s’han amagat per tota la casa. La mainada amb els mateixos companys de la patrulla del classe d’esquí els han de retrobar. Busquen per les sales dels Pariatges, de l’UEC, del GSM, de l’Esplai, dels monitors, a les naus Valira del Nord i Valira del Sud. El resultat del joc ha estat un èxit. Dels 7 monitors n’han retrobat 6. Les patrulles han oblidat buscar a la sala de les disfresses. El jove monitor volia ser trobat i se’ls ha enfadat. Per recuperar el bon humor els proposa jugar amb l’àngel de Betlem que també jugava a fet i amagar. Els fondistes aplaudeixen i amb els ulls oberts com a taronges esperen la història.

Va passar a Betlem. Els àngels tornaren al cel després d’anunciar als pastors el Naixement de Jesús cantant “Pau a la terra”. Però n’hi hagué un que es despistà. Es va perdre i s’hagué de quedar a la terra. Es deia Àngel de l’Esperança. Desorientat anà a la plaça del poble de Betlem anomenada David davant mateix de la Sinagoga. Hi havia tota la mainada del veïnat jugant. L’Àngel Esperança els reuní entorn del pou de Jacob per compartir la seva pena. Els digué: “He fet per a Jesús de l’estable el millor regal d’un preu que no té preu. Ara no sé on l’he posat. O potser algú me l’ha amagat. El cas és que l’he perdut. Em podeu ajudar a buscar-lo com si juguéssim a fet i amagar?

El sí dels infants fou un clam que es va sentir per tot el poble i fins a l’estable on despertà el diví Infantó que dormia a la menjadora.

Els diu l’Àngel de l’Esperança. No tingueu por. Ens ho passarem bé. Pugeu damunt les meves ales esperançadores. Us portaré a un país tan bonic com el vostre de la Judea. Es diu Andorra. El trobarem vestit de blanc com la Mare del diví Infantó, i brillant com la vostra muntanya del Tabor. El regal és un bressol. Els àngels no volem que el nounat dormi més a la menjadora del bou i la mula. Encara que Josep vigili, podria haver-hi un accident. Cal que entre tots trobem el regal bressol.

L’àngel Esperança els portà a AINA per unir-se amb els fondistes equipats amb esquís de fons i junts, ben agermanats, començar la recerca del bressol del diví Infantó a la Vall d’Incles, “plena de misteri i més bonica del món”. Cinc quilòmetres lliscats mirant borda per borda fins a la del Peret de la Torre i amb una aturada a la font dels Ferrossins. Res de res. Des d’Incles els infants de Betlem foren sorpresos per la pista blava del Tarter per on eslalomejaven una vintena dels adolescents del SEC. Els de Betlem suggeriren que els esquiadors de Ribaescorxada podien haver trobat el bressol de Jesús. L’Àngel de l’Esperança els digué: “No perdem el temps. Les persones que només pensen a anar de pressa no trobaran mai cap tresor”.

Al cap de la Vall d’Incles es troben amb un grup del Club Pirinenc d’esquí de muntanya. Els betlemites queden bocabadats davant dels esquís amples i calçats amb pells de foca. Fan radonnée cap al llac de Juclar i el pic de Noé. El cap de colla pregunta als infants què busquen amb tanta ànsia.

Busquem el regal de més valor que els àngels han baixat del cel per al diví Infantó, el bressol. No sabem si s’ha perdut o l’han amagat.

L’Àngel de l’Esperança fa l’ullet al cap de colla dels esquiadors de muntanya del Club Pirinenc. Aquest ha comprès. Reuneix els infants fondistes amb els companys de la Judea. S’apropa a dos de la colla que són de l’associació de la Santa Infància. Els explica: “Busqueu un regal de tant valor que no té preu? No el busqueu en els grans magatzems. En regal és l’amor. Aquest no es compra ni es ven. L’heu de buscar allà on les persones no el busquen mai, ni tan sols malauradament hi miren”. S’acosta a dos infants que amb el seu somriure endevina que són intel·ligents. Els pregunta: Com es diu aquest lloc que cerca el diví Infantó com a bressol?

Contesta el Flavi, que és del grup de la Santa Infància: “El cor de les persones, aquest és l’únic lloc on les persones no hi anem mai a mirar”.

El monitor els dona la raó cantant: “No tenim cap més tresor / oferim-li el nostre cor / que és la gran riquesa / de la nostra pobresa”.

L’àngel de l’Esperança torna a Judea els infants i els regala el missatge: “ Un cor ple d’amor és el bressol que vol Jesús per a ells per a tots els infants de la història de la humanitat amb un caliu més afectuós per als infants més pobres dels països pobres”. Ens en fa memòria la Festa de la Solidària Santa Infància que té lloc cada darrer diumenge del mes de gener. La mainada amb un cant d’agraïment i de pregària demanant que no ens deixi mai l’Àngel de l’Esperança, cantant als esquiadors de muntanya haver descobert el regal que Jesús vol cantant la cançó de la padrina Francina:

Aquí dalt de la muntanya

hi ha un petit bressol,

de dia la lluna hi dansa i

de nit hi descansa el sol