Això va a missa

Les associacions d’Andorra treballadores en el camp social del país, la COPEC, ens hem reunit de bell nou a la sala de reunions a la planta de baixa de Govern. Agraïm a la ministra de Benestar Social, Trini Marín, que la trobada hagi estat híbrida, presencial i telemàtica a la vegada. A AINA gaudim de les reunions presencials. La ministra Marín i el seu equip ens han consultat sobre la propera llei sobre l’accessibilitat de les persones en dificultats de les set parròquies, que presentaran un d’aquests dies al Consell General. L’anterior llei de l’àmbit de l’accessibilitat data del 6 d’abril de 1995. El teixit d’associacions han aplaudit la nova llei d’accessibilitat universal. Té en compte la igualtat. És inclusiva. El disseny és aplaudit per tota l’assemblea. Expresso el meu entusiasme a la companya de taula: “Això va a missa!”. Em fa una mirada tota estranya. Per un moment, he pensat si li havia parlat en xinès. No! “Això va a missa” és una expressió ben catalana per dir que la ministra de Benestar Social l’ha encertat en la problemàtica que preocupa les associacions socials andorranes.

Felicito la ministra Trini Marín per haver convocat la reunió de manera presencial. Com ens passa a les persones que anem a missa, ens sentim en comunitat i, a la sortida, per petites rotllanes, ens confessem les inquietuds. La Meritxell em confia la seva preocupació per l’amiga que “plora com una magdalena”. Li pregunto: saps qui era la Magdalena? Em respon sorpresa: és una pasta que xopada a la llet goteja com si fossin llàgrimes. Li conto que la Magdalena era una pecadora. Escoltant les Benaurances de Jesús es transfigurà. Una noia valenta que se saltà tots els protocols. Entrà a casa del ric Simó, que havia convidat a sopar Jesús. La Magdalena s’agenollà davant de Jesús i, amb les seves llàgrimes de penediment i d’amor, li rentà els peus. Heus ací el perquè de l’expressió “plora com una magdalena”. Li dic a la Meritxell: “Ves amb la teva companya. Amb tendresa, i sobretot amb comprensió, esbrina el perquè de les seves llàgrimes. Ajuda-la a aixecar els ànims”.

És el diumenge després del baptisme de Jesús. Es llegeix a totes les esglésies del planeta Terra, així doncs, també al Santuari de Meritxell l’evangeli de les Noces de Canà de Galilea, on Jesús converteix l’aigua en un vi immillorable. Ofreno la missa per a l’avi Ton, recentment traspassat. El seu net Ian entra a la sala d’acolliment del Santuari de Meritxell per agrair-me la pregària per a l’avi que tant admirava. A la vegada em diu: “No entenc com els joves no seguim més de prop Jesús, que converteix l’aigua en un vi immillorable, com heu dit vós al sermó”. La llista que fa palesa la ignorància de la Bíblia en la nostra societat és de mai acabar. Ens cal Déu i ajuda, que vol dir picar molta pedra, perquè la gent s’enamori de nou del llibre sant on hi ha les nostres arrels. És el llibre amb més edicions en el llarg camí de la història humana i el més traduït en les llengües del món. Visiteu, si us plau, l’exposició de dues mil Bíblies en dues mil llengües al Santuari de Meritxell. L’any 2024 fou visitada per més de tres-centes mil persones.

Les padrines i els padrins de Bellcaire havien anat poc a l’escola. La missa del diumenge, on s’explica la Bíblia, no se la perdien per res del món. Es moria algú, deien: “Déu l’hagi ben perdonat”. Si una persona anava per mal camí, comentaven: “És un deixat de la mà de Déu”. Em feien repetir: “Gràcies a Déu”, “si Déu vol...”, i en una situació complicada, m’aconsellaven: “Deixa-ho a les mans del bon Déu”.

La periodista Laura Freixas d’El Punt Avui escriu que l’any 2000 anaven el 83% d’espanyols a la missa dominical, on s’explica la Bíblia; avui, 2024, hi van només el 53%. Catalunya Cristiana, en un reportatge sobre l’Església a Catalunya, diu que entre tots els deu bisbats catalans només hi ha 1.313 preveres, persones d’ofici per explicar la Bíblia, i 60 seminaristes. No obstant aquest gris panorama, el llibre més venut a Itàlia l’any 2024 ha estat un relat laic inspirat en la Bíblia. Es titula El Dios de nuestros padres, d’Alfa Cazzullo. Alguns demanen que es posi la Bíblia com a assignatura a les classes de l’escola pública dels infants.

El papa Francesc creu que el nostre món aixecarà l’ànima si aconseguim que la gent obri la Bíblia. L’any 2019 va instituir el Diumenge de la Paraula de Déu. Enguany va ser el dia 26 de gener. I continua sis dies més amb la Setmana de la Bíblia. El lema d’enguany ens encoratja: “Confio en la teva Paraula” (Sl 119,74). Soc fill de la Bíblia. Des d’adolescent practicava amb els companys la revisió de vida: veure un fet, fer-ne la crítica i, per acabar, veure quina és la resposta dins la Bíblia. Cal superar la desconnexió entre el món adolescent i el sistema educatiu cristià. Hem de donar resposta als interessos i a les motivacions dels infants i dels joves.

No venen a catequesi? A AINA, cada vespre com a bona nit, contem una paràbola de Jesús adaptada al món d’avui. La mainada l’escolta amb uns ulls oberts com a taronges. Visitem Sant Joan de Caselles, on el Crist Majestat i el retaule de 1537 de l’Apocalipsi són brillants de la Bíblia. Totes les formacions de monitors acaben amb una frase de la Bíblia que han de contestar en dues línies i llegir-les en veu alta per als companys. És el bona nit personalitzat per a tot l’equip. En la formació mensual dels joves del mes de gener davant la campanya de Govern “Que la salut mental sigui tabú és una bogeria”, hem preguntat: “Què és per a tu créixer en saviesa i bondat davant de Déu i dels homes com Jesús a Natzaret?”.

De tornada, m’he aturat a donar gràcies a la meva Confident per l’èxit de la reunió de la COPEC. La Mare de Déu de Meritxell m’alliçona mostrant-me el seu Fill al braç, que duu una Bíblia a la mà: “La paraula de Déu dona vida, omple de joia el cor, i aclareix la vista. La Bíblia és un tresor per a tota la humanitat”. I, a la vegada, em regala un somriure tot confiant-me: “Si vols que la vida et somrigui, aporta-li tu primer el teu bon humor”.

Mares, llegiu la Bíblia als vostres fills!

Fills, somrieu sempre!