El ‘cortijo’ lauredià

És molt complicat entendre com en ple segle XXI es poden mantenir sistemes de gestió comunals à l’ancienne com si fos un cortijo i no permetre ni a l’oposició ni a la ciutadania saber quin és el deute, la situació de tresoreria o els compromisos adquirits no pagats. Perquè un dels papers principals de l’oposició en un comú passa per les tasques de control de l’acció de govern de la majoria i sense dades reals és una tasca gairebé impossible. L’exemple més clar es troba en el mig milió d’euros de crèdit extraordinari per a Naturlandia que es va haver d’aprovar de pressa i corrents abans d’acabar el mandat. A hores d’ara encara es desconeix, més enllà del nucli dur d’Unió Laurediana, quina era la situació d’emergència al parc que requeria una actuació tan poc recomanable a pocs dies de deixar el càrrec. Laurèdia en Comú es posa a treballar en uns dies i té molt clar que les auditories són vitals per saber realment quin és l’estat de la qüestió. Esperem que no repeteixi la fórmula de Gil i Torrentallé d’acomiadar cada empresa auditora que explicava la veritat i que desemmascarava el discurs oficial d’UL respecte a Camprabassa. Tan important com l’auditoria de Naturlandia és la del mateix comú perquè la política de vasos comunicants entre l’administració local i el parc, amb traspàs d’accions de dubtós valor a canvi de deute, és possible que deixi al descobert un balanç preocupant. Perquè, a més a més, no tan sols es desconeix el deute real de Naturlandia i del comú, sinó que tampoc es té clara quina és la xifra d’obres fetes i no abonades (es parla d’entre un i tres milions més) a banda de possibles reclamacions a la Batllia per treballs al parc no cobrats. Sense saber ben bé quin és el panorama, l’equip de Laurèdia en Comú ja deu tenir prou indicis perquè ja ha anunciat un mandat de màxima austeritat i on la primera missió important serà asseure’s amb els bancs perquè donin aire renegociant deute. Els lauredians mereixen saber aviat quina és l’herència econòmica que ha deixat Unió Laurediana.