Els dubtes del cens

L’aproximació més real es coneixerà quan Estadística doni la xifra d’habitants que estima que hi ha i es puguin comparar amb les que ara han donat les administracions locals. L’any passat la diferència superava les sis mil persones i per tant situava la quantitat de residents al Principat en poc més de setanta mil. Un càlcul més fiable perquè és el resultat de l’encreuament de dades que Estadística fa mensualment amb les bases de diversos organismes, on habitualment els ciutadans estan donats d’alta si fan vida activa a Andorra. Per això els números que surten del departament de Govern són més creïbles que les inscripcions que els comuns mantenen tot i que reiteradament acumulen retorns de rebuts d’impostos que passen i que són un element que evidencia que hi ha gent que ha marxat del país i no s’ha donat de baixa a casa comuna. La necessitat de netejar el cens perquè s’ajusti a la realitat i sigui un nombre vàlid per a qualsevol càlcul que calgui és una assignatura pendent que tenen les corporacions. No es pot negar que hi ha qui ha fet millor la feina i treballa amb una població més aproximada a la real, però s’ha d’insistir que hi ha parròquies on la desviació és molt elevada i s’intueix que no hi ha hagut voluntat política d’arreglar aquest desfasament, que té repercussions importants. Una part de les transferències que reben les administracions locals respon al nombre d’habitants, un motiu suficientment poderós econòmicament perquè no hagin desaparegut del cens persones que no viuen al Principat. Els cònsols que s’acaben d’estrenar han de fer els deures i aplicar els criteris necessaris perquè el cens deixi d’estar inflat. Verificant dades amb d’altres organismes es pot fer. Després s’haurà de delimitar a qui cor­respon portar el control ara que està sobre la taula la distribució de les competències. Quan les xifres siguin cor­rectes serà més fàcil aconseguir que tots els ciutadans siguin iguals pels diners que Govern transfereix, sense que el barem de població es vegi modificat perquè visquin en una parròquia amb un territori més o menys gran.