Mesures justes

Es poden entendre contra persones que han entrat al país amb l’únic objectiu d’infringir la llei, o que tenen un escàs o nul arrelament al país. Es tracta de protegir el territori i la seva població, de no generar alarma social, i amb el condicionant important que Andorra és un país petit i per tant més fràgil, i necessita aquests mecanismes per mantenir els nivells de seguretat. Ara bé, hi ha situacions en què una ordre d’expulsió esdevé una mesura desproporcionada, contrària als drets de la persona afectada, i que també acaba penalitzant el seu entorn. Situacions com les del demandant que finalment ha rebut una decisió favorable dels tribunals, que impedirà el foragitament dictat per l’executiu. És un resident al Principat que ha comès un delicte major que li ha comportat una pena de presó de sis anys. Però, tal com han estimat primer la Batllia i ara el Tribunal Superior, és un ciutadà amb un arrelament constatable al país: hi viu des de fa més de vint anys i hi viu la seva dona, amb la qual va tenir una filla nascuda aquí. Una família amb la qual manté un contacte estret, ja que el visita sovint a la presó. Les resolucions judicials posen de manifest que atesos aquests condicionants fer-lo fora del país on ha passat gran part de la seva vida esdevindria una vulneració dels seus drets, previstos al conveni per a la salvaguarda dels drets humans. Les condemnes són un càstig per la infracció comesa, però en un Estat de dret també han de tenir com a objectiu final la reinserció del condemnat. El sistema ha de possibilitar que en sortir de la presó el reu pugui reintegrar-se socialment, malgrat tots els impediments i obstacles que hi ha. Però poc ajudaria al retorn normal d’aquesta persona a la vida quotidiana que, en sortir de la presó, no pogués tornar a casa amb la seva família i es veiés obligat a deixar el país. L’allunyament acabaria esdevenint una condemna doble, per a ell mateix i per al seu entorn. És important avaluar amb atenció cada cas perquè, del contrari, existeix el risc de pervertir les ordres d’expulsió que, en cap cas, poden ser una mesura indiscriminada.