Més carcellers
Les dades actualitzades indiquen que a final de la setmana passada hi havia a la Comella 41 interns, entre condemnats i els que esperen la celebració del judici. El nombre d’integrants del cos de funcionaris de presons era en el mateix moment de 44. La proporció entre la xifra d’empresonats i el personal encarregat de les tasques de vigilància i control és que hi ha un zelador per cada reclús. Una correlació que no es dóna ni de bon tros als països veïns i que contrasta amb la petició sindical. El col·lectiu sosté que caldria incorporar deu efectius més i és difícil entendre en què basen la demanda. El ministeri d’Interior ja ha anunciat, i previst pressupostàriament, la creació de tres noves places de carcellers per cobrir les baixes per jubilació que hi ha hagut darrerament. En el context actual no s’albira cap argument pel qual els representants dels treballadors de la presó afirmen que no hi ha efectius suficients per desenvolupar les feines adjudicades. Fins i tot ho apunta la direcció del centre penitenciari. Si no tenen previst un increment brutal de la delinqüència al Principat que representi l’ingrés simultani de molts presos, la petició no està justificada. El nivell d’ocupació actual de la Comella, que es manté estable des de fa temps, mostra fins i tot que les dependències del centre estan sobredimensionades per a la quantitat de població reclusa que suporta Andorra. És lògic que les instal·lacions estiguin adequades per atendre les necessitats que puguin sorgir al país i que no es quedi petita, però la plantilla de penitenciaris en cap cas es queda curta. L’administració està immersa els últims exercicis en un pla d’austeritat i moderació per mantenir les contractacions i no incrementar la despesa pública en personal. Les restriccions s’han aixecat parcialment per a aquest any però per donar resposta a necessitats creades no per anar més enllà. Els carcellers no tenen més funcions que fins ara, perquè el trasllat de reclusos es queda en un plantejament en la nova llei i no en una atribució que hagin d’assumir. Quan els toqui fer-lo, si és que els toca, caldrà estudiar la plantilla i les noves atribucions. De moment sobta que es demani ampliar la plantilla. El rigor en la gestió dels diners públics ho desaconsella.