Salari dels cònsols
L’escàndol va ser majúscul perquè una decisió d’aquest tipus en plena efervescència de la crisi va crear un important malestar entre la ciutadania. El clamor popular, i es pot qualificar així perquè durant una setmana no es parlava d’una altra cosa, i la intervenció de Toni Martí van combinar-se per aconseguir que les dues cònsols fessin marxa enrere. Tot i que a Montserrat Gil li va costar molt més i gairebé només va acceptar renunciar a apujar-se el sou quan va començar a veure que potser ja li perillava la cadira un cop l’incendi ja s’estenia també per Unió Laurediana. Aquest recordatori és important perquè el raonament que utilitzaven les dues cònsols és clau en el fet que la setmana passada el Diari tornés a destapar un cas similar amb l’apujada de sou dels cònsols encampadans. Gil i Marín venien a dir que volien cobrar el mateix que estaven rebent abans d’accedir al càrrec i que, per tant, no volien renunciar a part dels ingressos en accedir al consolat. I per això s’incrementaven el salari fins a prop de la franja dels 5.000 euros. Més enllà de la sorpresa perquè estiguessin cobrant uns 5.000 euros en feines anteriors cal fixar-se en el criteri d’aleatorietat a l’hora d’establir el salari. Amb els arguments de Marín i Gil, un cònsol hauria de modular el seu salari públic segons el sou anterior a accedir al càrrec. Arribats a aquesta tessitura, és imperatiu, per evitar que cada quatre anys estiguem en el mateix punt, desenvolupar una legislació per regular els salaris a les administracions locals. Els criteris han de ser homogenis, evidentment, i amb unes xifres correctes. El punt més important a discutir, i és comprensible que hi hagi diversitat d’opinions, es troba al voltant de si els cònsols de les set parròquies han de cobrar el mateix. O, en canvi, els de les parròquies amb més població, i se suposa que més responsabilitats, tinguin una remuneració superior. Més enllà d’aquest punt, la resta ha de ser fàcilment consensuable i prou fàcil de desenvolupar perquè el gener del 2020 no repetim el trist espectacle salarial d’enguany.