Cal expulsar Prados ja
I ho va fer acusat d’un delicte major continuat de revelació de secrets. La fiscalia va acusar l’agent d’haver consultat fins a 22 fitxes policials per beneficiar diversos amics. Principalment un, condemnat per violència domèstica exercida contra la seva exparella. Els fets van passar l’any 2009 i, segons el ministeri públic, l’acusat va remetre a l’amic “informació sensible” de l’exdona i de dues persones més, entre les quals un policia, relacionades amb ella. En aquest cas de revelació de secrets Prados no s’ha pogut lliurar de la sentència condemnatòria com sí que ho va fer quan el van enxampar formant part, amb familiars i amics, d’una banda que netejava diners del narcotràfic. En aquell cas es va lliurar (i fins i tot li van retornar el capital presumptament blanquejat) per la desídia de la justícia i la policia a l’hora de gestionar els controls telefònics. Tot i que totes les proves el feien indiscutiblement culpable se’l va haver d’absoldre perquè no s’havia estat prou rigorós en el control de les punxades. És fàcilment comprensible que com que dins del cos tothom el considera clarament culpable de blanqueig per narcotràfic i de revelar informació policial, la presència de Prados a la policia sigui una bomba de rellotgeria. És una taca per al cos, per al Govern i per a Andorra. Amb la sentència que el condemna a inhabilitació per revelació de secrets ha arribat el moment d’acabar amb una anomalia. Interior ha d’actuar de la forma més diligent possible per expulsar-lo definitivament del cos. La policia, amb casos de vergonya pública i notòria com el de l’agent cleptòman (mai expulsat) o el propi Prados, ha d’aconseguir passar pàgina d’una vegada i que la resta de companys puguin sentir-se orgullosos de pertànyer a un cos on personatges com Prados mai no haurien d’haver entrat. La mateixa confiança de la població en la seva policia s’ha de bastir en decisions com aquestes en què el Govern deixi clar des del primer moment que les pomes podrides seran expulsades sense dilació.