Sense obres privades

Són els arguments que troba la construcció per explicar el descens d’edificacions noves que es van impulsar durant l’any passat. L’històric dels metres visats pel Col·legi d’Arquitectes des del 2000 revela que mai no s’havia registrat una xifra tan baixa. Ni en els anys més durs de la crisi els globals s’havien aturat en poc més de quaranta-dos mil, com ha succeït al llarg de l’últim exercici. Els números demostren que la prudència continua implantada en el sector i que els promotors no veuen signes suficients de reactivació per embarcar-se en projectes nous per aixecar immobles que podien tenir la mateixa sortida de molts que fa anys que estan fets. Les conseqüències dels excessos dels anys del boom immobiliari són encara ben evidents. Hi ha una variadíssima oferta d’habitatges i locals escampada per tot el territori per a la qual no hi ha demandants. I és evident que això frena qualsevol inversor que hagi analitzat les possibilitats que té de vendre els immobles que podria voler aixecar. En aquest escenari, la subsistència de la construcció es basa en l’obra pública. Les inversions de Govern estan donant al sector la feina que necessita per mantenir estabilitzades les plantilles en uns 2.800 empleats. Sostre, a la baixa, al qual han arribat les empreses després del redimensionament obligat que van fer pel fre en sec de la conjuntura. La millora dels indicadors i els projectes pressupostats per l’executiu permeten augurar que es conservi l’activitat del darrer any i fins i tot que hi hagi un impuls. Bàsicament perquè la previsió és que els comuns s’animaran a tirar endavant alguna iniciativa, després d’una legislatura de contenció que no va registrar més moviment que l’habitual quan s’acosta la revàlida electoral. És d’esperar que quan la recuperació es consolidi i sigui ben evident la millora de les economies familiars l’obra nova revifi i els privats tornin a promoure projectes. Mentrestant, la realitat s’imposa i costarà trobar inversors que vulguin arriscar-se a augmentar l’oferta d’habitatges si no es venen els que hi ha. La construcció s’haurà de conformar que algú s’engresqui amb la rehabilitació, que té un extens mercat de treball però que és una aposta que tampoc no té gaire èxit entre els privats.