La Universitat surt a fora

S’ha convertit en un centre referent per als estudiants del país que volen cursar qualsevol de les titulacions que ofereix. Garanteix formació continuada als professionals i la col·laboració amb d’altres centres d’ensenyament superior –com la Universitat Oberta de Catalunya– amplia el ventall d’ofertes. L’UdA, però, no deixarà de ser mai una universitat petita, adequada a les dimensions del Principat. Petitesa que ofereix atractius extra com ara un número limitat d’alumnes a les aules que garanteix el tracte personalitzat amb el professor, un element impensable en centres d’ensenyament superior de gran envergadura. La petitesa, però, no ha de ser sinònim de manca d’ambició. Ara s’enceta un projecte important que consisteix en internacionalitzar el centre posant els mitjans per captar alumnes estrangers. L’UdA no s’abasteix únicament d’universitaris del país. També han arribat a les seves aules estrangers, majoritàriament del territori geogràfic de parla catalana. Infermeria, la titulació degana, és un dels bàtxelors que n’atreu més. Però la voluntat és anar més enllà i per això s’inicia un projecte de difusió per captar universitaris forans, en què han de jugar un paper clau els idiomes a l’aula. Al setembre –i després de dos cursos de preparació– l’anglès serà llengua vehicular per als alumnes de tercer, als quals se’ls impartirà una assignatura de la seva titulació en aquest idioma. Però la voluntat és créixer i la fita és que un semestre sencer de les titulacions s’imparteixi en la llengua estrangera més internacional. És un projecte interessant no només perquè és un pas més en aquesta voluntat d’obrir-se a fora, també perquè és un valor afegit per a tot el seu alumnat que gaudirà d’una preparació extra per si vol continuar estudis en centres de l’àmbit anglòfon. No obstant això, cal ser conscient dels obstacles que té l’UdA per cridar l’atenció a fora. És petita, d’un país desconegut en l’àmbit de l’ensenyament superior i, a més, pel que fa a programes de mobilitat, no participa del més assentat, l’Erasmus. Caldrà fer feina en l’àmbit de la difusió però també instaurar bons plans d’acollida per als nouvinguts, facilitar l’aprenentatge del català i tasques burocràtiques com els tràmits d’immigració.