Menys llista negra

La situació varia força de l’anterior registre perquè aleshores eren onze estats els que situaven el país sota aquesta catalogació. Una descripció que va provocar que Andorra formés part de l’anomenada llista Moscovici –ja n’ha sortit–, de la qual s’entra a formar part quan més de deu països n’assenyalen un altre. La nova versió cor­respon a la realitat actual i reflecteix els esforços que s’han fet per adequar-se als estàndards internacionals i avançar en el camí de la transparència i la cooperació. Ha estat necessari el treball del ministeri d’Afers Exteriors per canviar la visió que des d’alguns estats es tenia del Principat i en alguns casos ha donat fruit. A Espanya i Estònia s’han afegit ara els executius italià i belga, fet que allunya cada vegada més Andorra dels ter­ritoris que es considera que no col·laboren amb les exigències fiscals que s’imposen en l’àmbit global. Una qualificació de la qual convé estar ben apartats per la repercussió internacional que pugui tenir i, a més, perquè no s’ajusta a la veritat. La signatura d’acords d’intercanvi d’informació fiscal, la dels convenis per evitar la doble imposició i les modificacions legislatives que ha fet el Principat per adaptar-se a la normativa mundial mereixen el reconeixement que ara té, tot i que encara no és complet. I és que entre els set països que situen el territori entre els poc cooperadors hi ha Portugal. Una excepció que no s’entén perquè els dos governs han treballat per tancar un conveni de no doble imposició. Per tant, l’executiu lusità és prou coneixedor de l’evolució que ha experimentat el Principat en matèria fiscal i de l’homologació que es pot fer de bona part de la legislació per dester­rar aquesta catalogació d’opacitat fiscal amb la qual alguna vegada es va associar el país. El Govern continua fent pedagogia per Europa perquè cap Estat comunitari mantingui clixés que fa anys identificaven Andorra i els contactes amb Portugal haurien de ser els primers a donar resultat per treure Andorra de la llista. Simplement es tracta de reconèixer la feina feta.