Esquí econòmic

Dins del continent hi ha dues franges força diferenciades. Per una banda es troben les estacions del nucli dels Alps i part del centre d’Europa que tenen uns costos molt més elevats. Cal entendre que en l’anàlisi de TripAdvisor el cost de forfet és només una part del preu total. Fins i tot una part relativament petita. L’estudi del comparador de viatges inclou els preus dels hotels, lloguer d’equips d'esquí, un forfet i una lliçó d’esquí, sopars i begudes per a una família de quatre persones. S’analitza el cost d’unes vacances per una setmana entre el 15 de desembre del 2015 i el 15 de d'abril del 2016. En la part baixa de l’informe es troben les pistes andorranes, les espanyoles i les de l’est d’Europa, mostrant que Bulgària és el país on és més econòmic esquiar. L’estudi s’ha de relativitzar perquè bona part dels serveis que es recullen estan molt relacionats amb el cost de la vida en el país on es troba l’estació d’esquí. I, per exemple, el preu dels hotels situats als Alps o, fins i tot, el cost de la restauració acaba tenint un pes molt més important que no pas si el forfet es troba cinc euros amunt o avall. No cal oblidar que el nivell de vida dels esquiadors majoritaris a les pistes andorranes, els espanyols, estan força allunyats per exemple dels austríacs. Els camps de neu andorrans han de ser capaços de mantenir un nivell d’inversions que els mantingui com als més atractius del sud d’Europa, però sense perdre de vista la necessitat de fer l’estació rendible. En el passat algun intent per anar a competir en preu amb els Alps entenent que s’estava oferint una qualitat similar no va funcionar del tot bé. En els últims anys els diferents camps de neu del país han pres consciència de la necessitat de ser competitius a mesura que les pistes d’esquí han anat proliferant en diferents països. Mentre el producte continuï sent atractiu i els preus es trobin en un llindar raonable la viabilitat econòmica es podrà anar mantenint, a menys que les condicions meteorològiques siguin molt dolentes. Sortir en un estudi com a destí relativament econòmic no pot derivar en pretendre anar a encarir el producte.