Aposta per les passives

Havia quedat en l’imaginari popular que aquests tipus d’autoritzacions acabaven provocant greus problemes i que finalment, comptat i debatut, no valia la pena. Posant a la balança el benefici que aportaven i els perills d’enfadament dels estats d’origen dels residents es va apostar per no promoure noves arribades. Aquest plantejament va canviar amb l’executiu de Toni Martí. El primer motiu per apostar de forma decidida per les passives era evident a nivell mundial. Gairebé tots els països, Espanya inclosa, havien decidit que la captació de residents d’alt standing d’altres països era un tema a explotar. En casos com els d’Espanya o Portugal van començar a oferir les vises or per a milionaris capaços de fer una forta inversió en l’estat d’acollida a canvi d’obtenir la residència. Avui en dia és un fenomen plenament acceptat i val a dir que els propis països de la Unió Europea competeixen entre ells per oferir les millors condicions per als residents passius. Andorra és un territori amb unes característiques idònies per a les residències passives i és una carta que no ha de fer por jugar, sempre que es faci amb prudència i sentit comú. L’obertura als residents passius no pot ser una carta blanca perquè qualsevol amb diners s’hi pugui instal·lar, sinó que calen mesures de control. Aquesta situació s’entén que l’executiu ja ha posat els mecanismes perquè aquest control sigui realment efectiu. A partir d’aquí la línia agafada és positiva quan no només s’està disposat a rebre gent amb diners sinó també a persones que tinguin projecció professional: emprenedors, esportistes d’alt nivell, científics... L’únic, però, en la política de passives del Govern és el forat que s’ha demostrat existir en una de les categories que permet la residència per a joves en formació esportiva. Amb aquesta via sense una definició molt clara s’han acabat produint entrades per al porta del darrere de jugadors de futbol que només volen utilitzar Andorra com a trampolí per anar a jugar a Europa. Però és de suposar que les mancances que es van detectant de mica en mica s’aniran solucionant perquè no afectin el bé major.