Més decepcions a Salut
El ministre Carles Álvarez Marfany arrenca el mandat exactament igual que els predecessors. Idees genèriques, propostes del que s’hauria de fer i cap acció concreta damunt la taula que pensi aplicar per resoldre les disfuncions, els abusos i el descontrol que fan créixer de manera imparable la despesa. La compareixença del titular de Salut ahir al Consell General amb el nou director del SAAS, Josep Maria Piqué, va ser decebedora. Després del MASS de Cristina Rodríguez i del Pla de Salut 2020 de Rosa Ferrer es llança una nova iniciativa. Un pacte d’Estat que Álvarez pretén plasmar en un document per consensuar-lo amb els grups parlamentaris en un termini que no hauria d’excedir els tres mesos, que anunciava que inclourà mesures i dates concretes. Una afirmació que una vegada més genera dubtes sobre la validesa de les actuacions que es volen impulsar. Si el punt de partida per a la reforma sanitària inajornable com tantes vegades s’ha insistit des d’aquesta tribuna és posar d’acord totes les formacions hi ha molts indicis per pensar que no s’hi avançarà gaire. Difícilment es trobarà la complicitat dels partits de l’oposició perquè vulguin estar al darrere de mesures contundents que poden resultar impopulars i disgustar més d’un col·lectiu sanitari. Difícilment voldran carregar sobre ells la limitació del nombre de professionals, l’increment del copagament o la reducció de prestacions que potser s’han de tirar endavant per reduir la factura sanitària. Són decisions que correspon prendre al Govern i al ministre de torn. Ell és el responsable de gestionar i aplicar mesures efectives perquè són els demòcrates els escollits per la ciutadania per solucionar el problemes del país, i el de Salut és primordial. Perquè, la previsió quina és, si no hi ha pacte no s’actua? És imprescindible fer-ho. Toni Martí assegurava en el jurament de Carles Álvarez que era el moment de passar dels plans i les diapositives als fets i pel que es va escoltar al Consell l’aposta del ministre és elaborar un nou document. Això no és el que la sanitat necessita ni el que s’esperava després del fracàs de la política en el SAAS i la CASS dels ministres dels executius de tots els colors que l’han precedit.