Llei policial urgent

Qualsevol il·legalitat o crim és molt més colpidor quan el culpable és un agent de l’ordre i les persones que es presenten als edictes per accedir al cos haurien de ser perfectament conscients de les obligacions ètiques i morals que contreuen. El destí ha fet que la part final per a la presentació de la nova llei de la policia, preparada pel ministre Xavier Espot, hagi coincidit amb casos que mostren la urgència d’establir un nou marc legal per a la institució. Parlant de forma planera, l’actual regulació legal de la policia és bàsicament un exemple d’impunitat gairebé absoluta a l’hora de pagar conseqüències per mals actes. La cobertura que l’actual llei ha estat donant a les pomes podrides del cos és extraordinària, fins al punt d’enervar la ciutadania i posar el cos en el punt de mira permanent per uns privilegis dignes d’un altre segle i d’un altre règim. És difícil d’explicar com policies manifestament culpables de cometre delictes molt greus cobrin íntegrament la pensió o com a un agent suspès per casos flagrants de delinqüència se li hagin d’acabar pagant tots els sous endarrerits. O que a un cleptòman de manual se li acabi permetent la jubilació sense cap més càstig després d’anys de cometre múltiples delictes. Aquesta és la trista realitat dels últims anys gràcies a una legislació que algun dia hauran d’explicar els responsables del Govern liberal de Marc Forné i del grup parlamentari del Partit Liberal per saber quin era el motiu que la fonamentava. No es tracta de mirar pel retrovisor a la recerca de culpables, però els autors materials d’aquella llei i els que la van aprovar o no se l’havien llegit o no la van entendre o tenien motius inconfessables. O tot plegat, perquè dotar d’impunitat gairebé absoluta un agent de l’ordre a l’hora de fer front a responsabilitats per actes comesos és d’una irresponsabilitat difícilment comprensible. Perquè una vegada per totes ha d’arribar un moment en el qual els polítics hagin de donar explicacions per accions que acaben creant importants perjudicis per a la ciutadania, com s’esta comprovant aquests últims dies.