Troguet i Alberca

El primer es refereix al fet que se li van imposar cinc anys d’inhabilitació i que és un període molt llarg. El segon es basa que el procediment seguit a través d’una ordenança penal és una pràctica molt utilitzada últimament. És de suposar que el fiscal general –que mai fa declaracions públiques a diferència dels seus homòlegs en qualsevol país del món– ha hagut de patir una pressió intensa per sortir a justificar que Troguet no hagi passat ni una sola nit a la presó després de disparar quatre trets contra els vidres dels despatxos dels superiors. Però Alberca no ha estat gaire afortunat, més enllà que ningú li ha fet les preguntes que bona part de la ciutadania, indignadíssima encara amb ell i el batlle Jaume Tor, es fa. La inhabilitació de cinc anys a la qual al·ludeix el fiscal perd qualsevol consistència perquè Troguet s’havia jubilat just abans de rebre la sentència. I el fiscal i el batlle ho sabien. Per tant, tant hi feia els anys d’inhabilitació als quals el condemnessin perquè Troguet ja havia fet el tràmit per jubilar-se. El fet que s’utilitzés una ordenança penal o no és també intranscendent. Quantes ordenances penals s’han fet a les dues de la matinada? En dues hores, de matinada, es va fer tancar tot el cas incloent una pericial psiquiàtrica que encara no han aclarit? Per què les víctimes, els quatre amenaçats de mort, no van poder ser part i demanar danys i perjudicis o oposar-se a la pericial psiquiàtrica exprés? Per què no va passar ni una sola nit a la presó un culpable confés de disparar amb una arma prohibida de llarg abast contra els vidres? Qui va proposar aquest tracte amb nocturnitat i celeritat i per què es va acceptar? Moltes preguntes que continuen sense resposta, amb la sensació instal·lada al carrer que s’ha fet un tracte de favor tan flagrant que difícilment hi haurà mai una resposta amb un mínim de sentit. I el pitjor és que els responsables són el president de la Batllia, el fiscal general i, ara ja també, el president del Consell Superior de la Justícia, que, un cop més, es dedica a mirar cap a un altre costat mentre la credibilitat del sistema queda molt tocada i ara es troba en mínims històrics.