La crisi del VPC
La temporada és nefasta perquè el club ja es troba disputant una categoria molt baixa del rugbi francès i el descens el portaria a una vuitena divisió indigna de la història de l’entitat. Moltes coses no s’han fet bé en els últims anys perquè el club vol i dol. El seu somni és disposar d’un conjunt de jugadors locals molt ampli i de nivell que permeti jugar en una competició de cert prestigi. La realitat és, en canvi, dura i a hores d’ara, mentre s’espera les noves fornades, no hi ha prou jugadors nacionals per fer un equip competitiu. El president ja ha anunciat que l’any vinent canviarà la política del club per tornar a la que s’estava practicant fa uns anys. I no és cap altra que fitxar tots els jugadors forans que siguin necessaris fins formar un bloc de garanties que pugui recuperar una o dues categories de forma mínimament ràpida. Però el gran debat del rugbi nacional encara s’ha d’obrir i no pot tardar gaire a ajornar-se. Cal decidir, i dependrà dels socis, si hi ha o no un canvi de rumb important i es passa a jugar a Espanya. Es tracta d’un tema delicat i on es toca la fibra sensible de bona part dels socis i aficionats, especialment els més veterans. Competir a Catalunya té avantatges importants perquè es podria jugar en una categoria relativament alta en poc temps i el tipus de rugbi que es practica és menys físic i menys castigador. En contra també hi ha arguments com ara el menor nivell dels rivals, la història i la vinculació a un rugbi com el francès (important, per exemple, pel que fa a la base) que està a anys llum del que es practica a Catalunya. Aquest debat no tindrà lloc immediatament i la temporada vinent ja és segur que es jugarà a França, però, es baixi o no, la propera temporada s’haurà de posar damunt la taula. S’han de tenir molt clares totes les implicacions dels dos posicionaments i tractar de decidir el millor per al futur de l’entitat i, derivadament, per a la selecció nacional. Perquè el VPC necessita un full de ruta de forma urgent ja que la caiguda constant provoca encara més desànim i és un dels pitjors mals que pot assolar un club esportiu.