Diàleg contra crispació

Les formes i els qualificatius que s’estan dispensant els consellers gairebé des del primer dia de l’estrena de la legislatura disten molt del que seria desitjable i del que serveix per confrontar idees. La sessió d’ahir per debatre el pressupost en va ser un exemple més. Es va evidenciar que a l’hemicicle hi ha fortes discrepàncies que van més enllà del que correspon als arguments que uns i altres poden defensar per pertànyer a formacions amb ideologies divergents. Els comptes de l’Estat dissenyats pel Govern van tirar endavant com estava previst perquè per això els demòcrates compten amb majoria parlamentària. El posicionament de DA per distribuir els diners públics queda perfectament reflectit en el pressupost, que és com ha estat sempre i serà una eina de l’executiu per implementar les polítiques que proposa i és comprensible que l’oposició no hi estigui d’acord. Hauria ajudat més a rebaixar la tensió i facilitar les relacions entre els grups que els demòcrates haguessin acceptat alguna esmena però el context actual a la cambra afavoreix ben poc que algú estigui disposat a fer cessions. I són necessàries. Hi ha assumptes que superen el mandat actual, que demanen la implicació de totes les forces perquè marcaran el futur d’Andorra i dels governs que succeeixen a l’actual. La negociació amb la Unió Europea, la reforma sanitària i la revisió de les competències i transferències als comuns hauria de comptar amb la participació de tots els partits. L’executiu Martí té la responsabilitat de portar-les a terme però tots plegats haurien de ser capaços de fixar un acord marc en el qual tothom s’hi pugui encabir, sense perdre de vista el pes que cada formació política té al Consell. La missió s’albira complicada perquè l’escenari que han creat entre tots els grups és justament el contrari al que convidaria al diàleg i a la recerca del consens. Convindria per part de tots ells una reflexió i un acte de responsabilitat política per aparcar la crispació que caracteritza cada sessió i que sobta en moltes ocasions perquè sembla que no reflecteix amb el que la ciutadania mostra al carrer.