L’acord de la discòrdia

Les relacions entre el comú i l’empresa arrosseguen un històric de desacords que era necessari resoldre i que tots els grups polítics amb representació al comú remessin en la mateixa direcció respecte a les relacions amb la companyia seria un avenç molt significatiu. L’acord d’intencions rubricat al setembre era i és un pas endavant pel que significa quant al compromís de Saetde d’apostar pel Pas de la Casa i invertir-hi. Aquest hivern ja s’ha vist un primer resultat amb la construcció d’un nou telecabina i en el futur immediat hi ha tot l’arranjament del peu de pistes per fer-lo més atractiu. Ara bé, aquest compromís no ha d’esdevenir un xec en blanc i el pacte ha de ser molt escrupolós amb la legalitat. El cònsol major es va escudar manifestant que no era prudent difondre el que s’estava tractant en les converses amb Saetde i, per tant, la sessió de comú no va aportar informació nova al respecte, més enllà de tornar a posar sobre la taula que l’ampliació de la concessió és un dels punts més complicats de realitzar per les dificultats jurídiques. Els consellers de l’oposició es van mostrar predisposats a acceptar la proposta del cònsol major de sumar-se a les negociacions si és que hi ha transparència. És de suposar que si se’ls convida a la taula podran disposar de tota la informació que reclamen. L’acord d’intencions s’ha de veure com una oportunitat que no s’ha de deixar perdre perquè Saetde és un actiu massa important per a la parròquia. Les oposicions tenen raó en fer palès que el pacte del setembre fixava la materialització de l’acord en un termini de tres mesos i que això no s’ha dut a terme però també han de tenir en compte que hi havia una cita electoral entremig i que el prudent era que la majoria comunal sortida de les urnes culminés les negociacions. El calendari té una certa importància però el fonamental és que, en acabar el procés, s’hagi subscrit un acord que beneficiï la parròquia i els seus ciutadans.