Millorar el comerç

Són gairebé incomptables els plans de tot tipus que s’han engegat des de principis dels anys noranta amb un balanç de molts diners gastats i poc ús. Els plans, normalment desenvolupats per empreses foranes, acostumen a ser el bàlsam del ministre de torn per demostrar que hi ha voluntat de millorar l’àrea que li ha tocat gestionar. D’entrada els autors dels estudis sovint no tenen ni idea de la realitat real d’Andorra més enllà dels tòpics i molt habitualment tampoc saben interpretar correctament les dades que aconsegueixen perquè no disposen d’un backgroung prou potent i interioritzat. Les conclusions i propostes, en la majoria de plans, acaben sent el que qualsevol membre del sector mínimament perspicaç ja sabia i que si no s’ha aplicat amb anterioritat és per falta de diners, de ganes d’enfrontar-se al sector o per l’acció directe dels lobbies. El pla del ministeri de Turisme per al comerç esperem que sigui una excepció i val a dir que el ministre Camp, fins ara, ha demostrat ser una rara avis política que té força clar perquè s’utilitza el mot executiu com a sinònim de Govern. A la presentació del pla de comerç d’ahir hi havia alguna aresta que grinyolava, com oferir una comparativa d’Andorra respecte a àrees comercials dels Champs Elysees, Passeig de Gràcia o Oxford Street. Cal presumir que Camp serà fidel a la filosofia mostrada fins ara i la despesa realitzada en aquest treball tindrà una translació pràctica. Això significa que més enllà de sentir un cop més les coses repetides mil vegades com a punts febles i forts del model comercial andorrà el dictamen tingui una aplicació pràctica. Perquè fa molts anys que altres múltiples estudis ja han avisat de la formació deficient de bona part del personal (no expliquen que els salaris tan baixos provoquen una mobilitat intersectorial molt gran) o que la imatge d’algunes botigues caldria actualitzar-la o que falten marques de luxe de referència. L’important és que es vagi un pas més enllà, amb un calendari i unes mesures concretes perquè no tornin a ser diners malbaratats.