Més barbàrie terrorista

Tres explosions, dues a l’aeroport i una tercera en una estació de metro, van deixar un nou balanç tràgic de víctimes: al tancament de l’edició 34 morts i més de 200 ferits. Un nou cop al cor d’Europa que reivindicava Estat Islàmic volent deixar clar que es manté fort, que el desig de fer mal de manera gratuïta no té aturador i que el continent està en el seu mortífer punt de mira. Brussel·les ja vivia en estat d’alerta des dels atemptats a França. La ciutat va estar paralitzada els dies posteriors a l’atac de París i els seus habitants han viscut en primera persona les conseqüències. Ahir Brussel·les era de nou una ciutat assetjada mentre els seus ciutadans, com relataven dos residents andorrans, s’enfrontaven a l’estat de xoc. L’atac torna a tenir la marca del terrorisme més sagnant: bombes allà on hi ha una elevada concentració de persones per engreixar el nombre de víctimes. Europa viu una situació extremament complexa que requereix una comunió absoluta dels seus dirigents per lluitar, amb totes les armes de la llei, contra l’avenç terrorista. Una amenaça global que no discerneix territoris i contra la qual calen tots els recursos policials i judicials a l’abast. Una lluita que ha d’estar dirigida per la més absoluta defensa dels valors de democràcia, que són els que regeixen les institucions que acull Brussel·les i els que el jihadisme radical vol destruir amb bombes. Les mostres de rebuig i solidaritat que van expressar una multitud de ciutadans anònims a través de canals com les xarxes socials van tornar a mostrar que contra la barbàrie d’uns quants hi ha una massa social que entén de valors humans, de respecte, de solidaritat. Avui a les dotze del migdia el Govern i el Consell General han convocat una concentració de rebuig contra els atemptats de Brussel·les a la plaça Lídia Armengol. Com ja va succeir el novembre passat la societat andorrana tornarà a expressar sentiments compartits de condemna absoluta als fets i de solidaritat amb les víctimes i els familiars. I no serà una acció al vent, és el moment de demostrar que la comunió demòcrata no entén de fronteres.