El Sax Fest creix

Hom pot pensar que el problema associat a festivals tan especialitzats és que el públic que atreu és minoritari, però els organitzadors de la iniciativa han volgut des del principi treure’l al carrer per potenciar el seu vessant popular i per demostrar que el saxo no ha de considerar-se un instrument per a una minoria. És innegable que hi ha una cultura de masses que arrossega molta gent i d’altres segments amb xifres de públic molt més modestes. És un debat etern i n’acabem de viure un exemple molt concret al país. Divendres passat a una hora tan aparentment intempestiva com la una del migdia el Teatre Comunal s’omplia per escoltar un col·loqui sobre cinema. L’explicació té el nom d’un actor argentí, Ricardo Darín. Però les programacions culturals han de ser riques i variades, i més quan Andorra no té ni la infraestructura ni el públic potencial per ser, almenys amb assiduïtat i parlant de música, escenari de muntatges que arrosseguin molts espectadors. Per això cal buscar espais alternatius però que puguin ser també atractius. Que l’Andorra Sax Fest hagi fet ja quatre anys demostra que és una iniciativa que funciona i que té projecció, si no difícilment hauria tingut continuïtat. S’ha de valorar l’empenta i la feina silenciosa que fan els organitzadors que planifiquen una agenda d’activitats molt diversa que va més enllà dels concerts. Hi ha workshops, classes magistrals i els dos concursos: el walking street music (novetat enguany) i el de saxo solista. Impulsors que ahir reclamaven que el suport institucional creixi d’acord amb el que està creixent el festival. La decisió pertoca als concernits i no és fàcil perquè els pressupostos són els que són i la cultura –i això no tan sols es patrimoni d’Andorra– s’endú les partides més modestes i sol ser la primera damnificada quan cal ajustar-se el cinturó. Però en un país on les iniciatives culturals no abunden és molt lloable la trajectòria d’aquesta proposta. Tanmateix, projectes com ara l’Andorra Sax Fest contribueixen a diversificar una agenda d’oci que també complementa l’oferta turística i que permeten poder-se situar en el mapa musical internacional.