Bon balanç i matisos

Això significa 15 milions més que el 2014. Si ho comparem, només l’increment d’aquests 15 milions és igual a tot el que s’ha recaptat amb l’impost a la renda de les persones físiques (IRPF). Un impost que havia d’aportar més estabilitat a les finances públiques només va servir l’any passat per cobrir l’última volta al cargol del descontrol en la despesa sanitària. I el tema és recurrent, però el desgavell sanitari ha passat a condicionar tant el pressupost que Govern ha hagut d’apujar dos punts les cotitzacions per fer més digerible el dèficit dins del pressupost del 2016. L’IRPF, amb tots els anys que s’ha debatut sobre si s’havia o no d’aplicar, no paga ni un terç del dèficit sanitari de la CASS. El tancament pressupostari és, en general, correcte perquè es mou en xifres moderades de dèficit i sobretot perquè sense les despeses que provoquen els interessos del deute (17 milions) el balanç de l’any hauria comportat superàvit. Lluny han quedat els tancaments prop (o superant) dels cent milions en negatiu dels executius de Pintat i Bartumeu. Però s’ha d’incidir en dos factors que distorsionen una mica el resultat final. D’una banda, l’executiu ha utilitzat els guanys d’Andorra Telecom directament per reduir el dèficit. Sense aquests diners serien 25 els milions de dèficit i ja no hi hauria gestió de caixa en superàvit. I aquí només s’han emprat dotze milions, entenent que la resta (una quantitat similar) s’utilitzarà per tapar números vermells del 2016. És trist pensar que aquesta fórmula de falsejar resultats amb els beneficis de la parapública ja quedarà definitivament instaurada. El segon factor de correcció és l’extremament baix índex d’interessos del deute. En circumstàncies normals les depeses financeres per anar pagant els aproximadament 900 milions de deute haurien estat molt més grans que no pas els 17 milions pagats el 2015 i haurien disparat el dèficit. Comptat i debatut, però, en un any de poca activitat econòmica i incertesa pel cas BPA el balanç és bo.